honradesa intel.lectual

1.Equival a la pregunta socràtica per allò bo, la pregunta bàsica de la filosofia. 2. És en primer lloc una actitud. 3. En un sentit formal sembla consistir en una determinada actitud en relació amb les pròpies opinions, sigui quin sigui el seu contingut. 4. És la virtut que consisteix en què es garanteixi que aquell que la té està en condicions de dirigir-se cap a una meta positiva i contrarestar els propis motius que la perjudiquen. Cal un ego fort davant de les motivacions contrarestadores d´allò bo. 5. No parlem d´honestedat intel.lectual com d´una virtut específica de l´ampliació del saber, sinó que es refereix a una disposició en relació amb les opinions que es tenen. No consisteix en la disposició a preguntar per la veritat sinó en la disposició a estar obert a la possibilitat de la no veritat de la pròpia opinió. 6. És una actitud d´apertura per a les raons que parlen en contra de la pròpia opinió, del que segueix és que si es valora de manera general que el que hom diu estigui fonamentat, també serà valorat de manera general que hom estigui disposat a posar en qüestió les seves opinions. És una disposició per a una dinàmica: com hom reacciona davant de la consciència de l´eventual inexistència de la precisió. 7. Cedir a la màxima de l´honestedat intel.lectual significa confiar en la dinàmica d´aclarir i fonamentar. 8. Voler evitar la possibilitat de la il.lusió.

Ernst Tugendhat, Retractaciones sobre honestidad intelectual. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008