Violències i identitat


La violència quasi sempre s´exerceix sobre qui és més dèbil (...). Barris que lluiten per la supervivència en dures condicions de marginalitat assenyalen al més marginal de tots (...), al drogoaddicte com a enemic (per exemple). Sempre hi ha un pitjor que jo. Ja que puc pegar, sóc algú. Sobre la víctima construeixo la meva identitat.

Josep Ramoneda, Violencia, La Vanguardia, 15/10/1991

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"