Grups d´afinitat i evolució.


Com suggereixen els sociobiòlegs, una certa tendència grupal a conviure amb gent afí a nosaltres -en alguna de les moltes dimensions de l´afinitat possibles- sembla ser una predisposició conductual que forma part de la nostra herència biològica. Després de tot, la nostra espècie ha viscut en grups petits d´afins la major part de la seva història; i aquesta disposició heretada, per atenuada que estigui, en interactuar amb mecanisme de retroalimentació, pot magnificar els resultats i fer semblar als éssers humans menys tolerants del que realment som: en realitat, el que acostuma a succeir és que som un poc intolerants i un molt de víctimes d´una dinàmica social d´interaccions mútues que no controlem, però a la qual responem i, en respondre, anem enfortint més i més aquest subproducte col.lectiu indesitjable.

Juan Antonio Rivera, El zoo de las redes sociales, Claves de razón práctica, nº 195, septiembre 2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'argument de la simulació de Nick Bostrom.

Percepció i selecció natural 2.

Què volen els "teapartyers"?