Bancs i hegemonia ideològica.

La crisi ha deteriorat enormement la imatge dels bancs: les preferents, que ja circulen per l'àmbit judicial amb segell d'estafa; les abusives clàusules hipotecàries que els jutges posen en qüestió; els desnonaments, en què la despietada qüestió de principis pot més que el càlcul econòmic; i el diner públic gastat per rescatar-los de les seves males gestions han fet que avui els bancs siguin els dolents de la pel·lícula. En els anys en què tot era possible, el prestigi social s'havia desplaçat cap al poder econòmic, cada cop més dipositari del poder normatiu, és a dir, del model de conducta ciutadana. Del burgès gras i amb puro de les caricatures dels anys 70 havíem passat al polític com a cap de turc dels mals de la societat. Tinc la sensació que la crisi porta camí de posar els banquers -sempre tan poc amants de la visibilitat- en el pedestal contra el qual van dirigits els tomàquets. Malgrat que el pes del diner fa que molts ciutadans encara en siguin mentalment captius. M'ho va fer entendre una senyora que un dia que vaig criticar un banquer em va dir: "Per què es fica amb ells? ¿No ho veu que si els va malament també ens anirà malament a nosaltres?" D'això se'n diu tenir menjat el cap. O si ho voleu dir més sofisticat, hegemonia ideològica.

Josep Ramoneda, Ciutadans, espies i banquers, Ara, 12/06/2013