Harari, el futur que tenim a sobre.

L’any 2009, els paleontòlegs Eudald Carbonell i Robert Sala varen escriure un assaig titulat Encara no som humans (Empúries), on indicaven que la humanitat tan sols s’alliberaria del seu jou biològic quan aconseguira prescindir per complet de les imposicions genètiques. Per a Carbonell i Sala, l’hominització havia de conduir a la humanització: seríem humans quan fórem éssers del tot independents del nostre passat biològic. Per a això, defensaven l’ús de la manipulació genètica, la construcció de cyborgs i la creació d’un tecnoésser. No cal dir que aquest assaig va rebre alguns atacs de pensadors escandalitzats, que veien aquella humanitat cibernètica del tot desposseïda dels seus millors valors. I, tanmateix, el futur apunta cap a aquesta realitat.

El llibre de Yuval Noah Harari Homo Deus. Una breu història del demà (Edicions 62) és tan enlluernador com interessant, una vertadera crònica de com serà aquest futur de la humanitat. I així Harari ens diu: “El tecnohumanisme accepta que l’Homo sapiens tal com el coneixem ha conclòs el seu curs històric i ja no és rellevant en el futur”. L’autor explica com, a poc a poc, la robotització (els algoritmes informàtics), esperonada per les grans companyies informàtiques i pel neoliberalisme econòmic, anirà desplaçant la humanitat, i com la mà d’obra no qualificada serà substituïda en la seua major part per màquines preparades. Harari adverteix que l’única manera de poder resistir l’embat de les màquines intel·ligents serà “fent servir la tecnologia per crear l’Homo deus: un model humà molt superior, que reté característiques humanes essencials, però també gaudeix de capacitats físiques i mentals millorades”. Aquest escenari pot semblar de ciència-ficció, a més de resultar a molts lectors absolutament espaordidor. I, tanmateix, Harari calcula que en uns 25 anys serà una realitat.

Certament, internet ha canviat la nostra vida en molt poc temps, i en un espai de temps paregut l’avanç d’aquestes tecnologies pot donar resultats del tot inimaginables, com ara la colonització del cosmos. “Els humans són simples eines per crear l’internet de totes les coses, que un dia pot sortir enllà del planeta Terra per abastar tota la galàxia i fins i tot l’univers”, explica Harari. Així les coses, a l’evolució biològica seguiria una de tecnològica, que es dispersaria per la nostra galàxia.

Harari és un escriptor molt hàbil, d’una retòrica molt convincent, com ja va demostrar amb el seu assaig anterior, Sàpiens, convertit en un best-seller. Les possibles objeccions a la seua especulació futurista de seguida les replica amb exemples convincents, cosa que fa que el seu discurs siga tan persuasiu. Està la humanitat, tal com la coneixem, en perill? S’apoderaran la intel·ligència artificial i la biotecnologia de les nostres societats? Es substituirà la vida orgànica per la inorgànica? Són qüestions que tracta Harari en aquest llibre tan impactant, que parla d’un futur que ja tenim a sobre.

Martí Domínguez, L'arribada del tecnoèsser, El País 28/11/2016