La hipòtesi dels cervells en la cubeta.

Hilary Putnam en Raó, veritat i història desenvolupa una famosa metàfora filosòfica: la hipòtesi dels cervells en la cubeta. En ella s´explica com el cervell d´un individu que ha sofert una operació s´introdueix dins d´una cubeta plena de substàncies que el nodreixen i el mantenen viu. Aquest cervell a més està connectat a un potent ordinador que li envia impulsos elèctrics que li produeixen la il·lusió que tot és perfectament normal. Fins i tot és possible que a vostè se li faci creure que està llegint ara aquesta increïble història sobre un cervell en una cubeta, ¡a vostè que no és més que un cervell en una cubeta! A més, ¿per què tots els éssers humans no podrien ser cervells en cubetes controlats per una computadora gegant que, alhora, controla un cruel científic? Les il·lusions que tot aquest dispositiu genera podrien molt bé estar coordinades de manera que sorgís la il·lusió que existeix un “món exterior”, que tenim relacions amb altres “persones”, “objectes”, ... etc. No existeix de veritat el món exterior, però succeeix com si existís.

Luís M. Valdés Villanueva, "Las hipótesis de los cerebros en la cubeta", glosario de Razones para actuar de John R. Searle