Estimar l'aprenentatge (Leon Tolstoi).

El nen, o l´home que ve a l´escola, doncs no cap faig distinció entre un home de deu anys i un trenta o de setanta, ha après de la vida i porta amb ell coneixements particulars sobre les coses. Perquè un home, sigui quina fos la seva edat, estudiï, cal primer que estimi l´estudi. Per estimar l´estudi li cal reconèixer la falsedat, la insuficiència dels seus coneixements sobre les coses, i pressentir, per la intuïció, l´horitzó nou que l´estudi li pot descobrir. (...) Perquè l´alumne pugui abandonar-se per complert a l´instructor, cal aixecar una punta del vel que li amaga tot l´encant del món del pensament, del coneixement i de la poesia, en el qual ha d´ introduir-li l´estudi.

Únicament, gràcies a l´encant constant d´aquesta llum que davant d´ell llueix, l´alumne se sent capaç de polir-se a si mateix, com li demanem nosaltres.

Leon Tolstoi, La escuela de Yasnaïa Poliana, Ediciones Júcar, Madrid 1978