Cervell inconscient.

Consciència és la qualitat de l’ésser humà que li fa capaç d’adonar-se del que succeeix en la realitat que l’envolta.  Autoconsciència seria la qualitat d’adonar-se d’ell mateix.      

Tanmateix, la major part de les funcions cognitives humans transcorren de forma inconscient. La major part de la nostra vida mental és inconscient. Algunes estimacions assenyalen que nomes un 2 per cent de la massa cerebral està ocupada en processos conscients. La resta és inconscient.

Les respostes afectives poden tenir lloc sense que existeixi una apercepció conscient dels estímuls que les originen, és a dir, són automàtiques. El sistema emocional, fruit de milions d’anys d’adaptació al medi ambient, ens han servit per sobreviure. El cervell més fiable és el que respon de forma inconscient als estímuls de l’entorn.

Però no només el sistema afectiu pot funcionar sense la nostra consciència, també la percepció de vegades es realitza sense que siguem conscients d’allò.

La importància de l’inconscient per a la nostra vida diària és molt més gran del que creiem. Així doncs, si volem ser amos de les nostres pròpies accions, hauria de dedicar més temps a l’estudi de les influències que l’inconscient té en les nostres vides.     

Francisco J. Rubia, El cerebro nos engaña, Temas de Hoy, Madrid 2000