Nuesa (Byung-Chul Han).

 

En la tradició cristiana la nuesa porta una “inesborrable signatura teològica” (Agamben, Desnudez). D’acord amb aquesta tradició, Adam i Eva abans del pecat no estaven nus, doncs els cobria un “vestit de la gràcia”, un “vestit de llum”. El pecat els arrabassar el seu vestit diví. En trobar-se completament nus, es van haver d’esforçar per cobrir-se. Segons això, la nuesa significa la pèrdua del vestit de la gràcia.

El cos exhibit de forma pornogràfica de fet és “pobre”, però no és “sublim”, A allò sublim, que Benjamin contraposa a l’aparença bella, li manca tot valor d’exposició. En efecte, l’exposició destrueix tota sublimitat a la criatura. Allò sublim engendra un valor cultural, la cara exposada ponogràficament, que flirteja amb qui té al davant, és tot menys sublim.

(“La societat porno”).

Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barcelona 2013