Peter Brugger: Una teoria sobre el paranormal.

Tot i que ens trobem en les fases inicials de l’elucidació de les peculiaritats cerebrals responsables que ens formem idees “acientífiques”, una troballa apunta a una teoria unificadora per a les creences en esperits, la precognició, la telepatia i fenòmens similars.

S’ha demostrat que, tot i que el nostre cervell es divideix en dos hemisferis, ambdós són similars i capaços de desenvolupar els mateixos tipus de tasques. Això no obstant, sí és cert que cada hemisferi tendeix a especialitzar-se en certes formes de pensament: l’esquerrà es mostra més hàbil en el llenguatge, les matemàtiques i el raonament lògic, mentre que el dretà sembla més adequat en certs aspectes de la creativitat, la imaginaria visual i la música. Alguns psicòlegs creuen que les persones difereixen en la mesura en què la seva ment es basa en un o altre hemisferi, de manera que, segons el cas, resulten ser més intuïtives o empíriques i racionals en la forma de concebre’s a si mateixes i a l’entorn.

Peter Brugger, de l’Hospital Universitari de Zurich, observà, en un seguit d’experiments que va fer a finals dels noranta, que molts efectes que portaven als individus a creure en fenòmens paranormals es trobaven associats al cervell dret. Aquestes persones tendeixen a preferir el pensament intuïtiu a la racionalitat: també són molt bones a detectar rostres on no apareixen. Brugger conjectura que els individus que experimenten amb regularitat successos suposadament supranaturals presenten un hemisferi dret preponderant. Al llarg dels deu últims anys, aquest científic i el seu equip han desenvolupat treballs que confirmen tal supòsit; força qüestionable, d’altra banda. Fem una prova amb el lector.

¿Quina de les dues cares de la il·lustració que encapçala l’article (A y B) li sembla més riallera? En el dibuix A, el rostre somriu amb la meitat dreta de la cara, mentre que, en el dibuix B, ho fa amb la meitat esquerra. Percebem la informació visual amb l’hemisferi del costat contrari al de l’ull pel que ingressa, de manera que les dades procedents de la meitat esquerra d’una imatge li són subministrats a l’hemisferi dret i a l’inrevés. Alguns investigadors han conjecturat que les persones amb predomini de l’hemisferi dret es veuran més influenciats per la seva percepció del costat esquerre de la cara, pel que tendiran a afirmar que la cara B els sembla més riallera que la A.

Una altra prova habitual per verificar l’esmentat desequilibri consisteix a demanar als participants en l’experiment que marquin el centre d’una línia traçada en un paper. Els subjectes amb dominança dextrohemisfèrica tendeixen a situar el centre a l’esquerra del punt mitjà. Quan s’els demana que, sense pensar-ho, assenyalin quin nombre es troba a mig camí entre 15 i 3, les estimacions d’aquestes persones tendeixen a la baixa.

Brugger ha comptat amb cents d’individus que han respòs a aquest tipus de test a més de la pregunta de fins quin punt creuen en fenòmens paranormals. Els primers resultats demostren que els individus que asseguren haver experimentat fenòmens sobrenaturals tendeixen a donar respostes associades a la dominància de l’hemisferi dret. Segons la teoria, aquestes persones serien més proclius a establir associacions entre successos inconnexos, a distingeix rostres en figures ambigües i a percebre regularitats inexistents. Aquesta tendència els torna, alhora, propensos a experimentar fenòmens en aparença impossibles: detecten rostres fantasmals en fotografies o tenen somnis que es compleixen. Si estudis futurs confirmen la idea de Brugger, disposaríem dels ciments d’una teoria unificada sobre les creences en els fenòmens paranormals.

Richard Wiseman, La superstición en la mente, Mente y cerebro, nº 64, 2014