Els principis de la democràcia liberal.

El espejismo de la democracia directa | Lampadia



Els Pares Fundadors dels Estats Units llegien John Locke. Thomas Jefferson va estudiar John Locke mentre era estudiant al William and Mary College i va incorporar els principis del "consentiment dels governats" i de "no impostos sense representació" a la Declaració d'Independència. Aquest, és clar, és el document del qual celebrem el 250è aniversari aquest any. El College of William and Mary va tenir un paper en aquesta Fundació; el mateix John Locke va escriure una carta el 1699 a James Blair, el primer president del college, preguntant-li sobre el progrés que havia fet.

La Revolució Gloriosa va establir el principi que l'autoritat del rei no és absoluta i està limitada per la necessitat d'obtenir l'aprovació d'un òrgan representatiu. Ni Anglaterra el 1689 ni les colònies americanes el 1776 eren democràtiques en el sentit de ciutadania universal, però acceptaven la idea que l'autoritat governamental havia de ser limitada per un estat de dret i la idea de controls i equilibris constitucionals. Aquest és el significat de "democràcia liberal": un govern que obté la seva autoritat del consentiment dels governats, però que també limita aquesta autoritat amb un estat de dret. Avui vivim en un període històric en què la democràcia liberal ha estat en retrocés arreu del món. La democràcia liberal va experimentar una gran expansió a partir de la dècada del 1970 i va assolir un punt àlgid en els anys posteriors al col·lapse del comunisme. Però segons Freedom House, el nivell agregat de democràcia es va estabilitzar al voltant del 2008 i ha anat disminuint des de llavors.

Aquest nou món s'ha caracteritzat per l'auge de grans potències autoritàries com Rússia i la Xina. Però la regressió de la democràcia també s'ha produït en democràcies existents, incloent-hi diverses que feia temps que estaven establertes. El que anomenem "retrocés democràtic" s'ha centrat en primera instància en un deteriorament del respecte per l'estat de dret, més que no pas en atacs al principi de representació democràtica per se. Hem vist que això passa en molts països, com ara Hongria, Turquia, l'Índia, El Salvador i, malauradament, els Estats Units.

Francis Fukuyama, El que vaig dir als estudiants del College of William and Mary, Persuasion 15/05/2026

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Què volen els "teapartyers"?

Imatge
Los seguidores del Tea Party, por el contrario, son revolucionarios en esta época de aparente flacidez ideológica. Se sienten enajenados del poder, pues tradicionalmente había sido ocupado por su nación y por el sujeto histórico que ellos representan. Y ahora deben competir por el dinero, el puesto de trabajo, el estatus o la autoridad intelectual con seres antaño periféricos que solían quedar descalificados para la carrera antes de empezar. Nadie ha vulnerado sus derechos, pero al materializarse su extensión a toda la población, sienten que se les han arrebatado sus viejos privilegios, lo cual es rigurosamente cierto. La no discriminación y el reparto del poder acaban cristalizando en la presencia de un negro en la Casa Blanca, una boda gay o ese G-20 donde los brasileños opinan sobre la economía mundial. En ese momento, el varón blanco conservador de mediana edad se subleva. Si Ortega viviera, ¿no llamaría a este fenómeno "la rebelión de las élites"? Los teapartyers proc...
Més informació

Capital social i fonamentalisme.

Imatge
Els fonamentalistes egipcis estan reaccionant de manera especial davant la manca d´hospitalitat en les ciutats. Totes les ciutats són inhòspites i els seus antics residents sempre se senten contrariats pels nouvinguts, malgrat haver de dependre d´ells per a les tasques desagradables. Però si les ciutats atreuen i repel•lien alhora, si no ofereixen prous llocs de treball als immigrants, els desafavorits han d´ajudar-se a si mateixos. D´aquesta manera, entre els fonamentalistes podem trobar científics i estudiants de talent, així com analfabets i pobres que, de manera diversa, comparteixen un sentiment de no ser acollits en el món tal qual és, de no haver un lloc adequat on poder exercir els seus talents ni possibilitat d´assolir un èxit del que puguin sentir-se moralment orgullosos. Si volen restablir els “valors familiars”, sol ser perquè les seves famílies no aconseguiren proporcionar-los seguretat o harmonia o el tipus d´ajut que solien donar en altres temps. Són nacionalistes radi...
Més informació