En algun racó perdut qualsevol del titil·lant univers ...






En algun racó perdut qualsevol del titil·lant univers escampat en innumbrables sistemes solars, hi hagué una vegada un astre on animals llestos inventaren el coneixement. Aquell va ser el minut més arrogant i més fal·laç de la "història univeral": però certament va ser només un minut. Després d'unes poques alenades de la natura, l'astre es glaçà i els llestos animals hagueren de morir. Algú podria inventar una faula així, i sens dubte no hauria i·lustrat prou com de miserable, de vague i de fugitiu, d'inútil i d'arbitrari sembla l'intel·lecte humà dins de la natura; durant eternitats no va existir; quan de nou s'haja acabat, res no s'haurà esdevingut.

Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, València, Editorial Diálogo 2000 (traducció: Joan B. Llinares Chover)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Determinisme biològic i diferència de gènere.

Què volen els "teapartyers"?