L'ésser humà com a geni de la construcció.

TEXT6: Friedrich Nietzsche, Sobre la veritat i la mentida en un sentit extramoral

Com a geni de la construcció, l´home és molt superior a l´abella: aquella treballa amb la cera que recull de la naturalesa; aquell, amb la matèria molt més fràgil dels conceptes, que primer ha de fabricar en el seu interior. En això és molt admirable l´home, però no només pel seu impuls envers la veritat, al pur coneixement de les coses. Quan hom amaga quelcom darrere d´un arbust i busca en el lloc on va posar-lo i el troba, no hi ha gran cosa a lloar en aquest buscar i trobar: però això és el que passa quan es busca i es troba la “veritat” dins l´àmbit de la raó. (...) En el fons, el que busca l´investigador amb aquest tipus de veritats no és més que la metamorfosi del món en l´home; pretén entendre el món com una cosa de caràcter humà i, en el millor dels casos, aconsegueix sentir que tots dos s´assemblen.

Pregunta i: Expliqueu el text breument (al voltant de 70-110 paraules) (2 punts)

1a idea. Abella i ésser humà són animals creatius. La primera per crear necessita un material extern, el segon el material el troba dins del seu interior. Això, aparentment, far que l'humà en l'aspecte creatiu sigui superior al de l'abella.

2a idea. Tanmateix, darrera d'aquesta admirable capacitat creadora s'amaga un tripijoc (un autoengany): el que fa l'humà és amagar, buscar i trobar el fruit de la seva creació. Descoberta la trampa, queda qüestionada la superioritat de l'ésser humà.

3a idea. Les veritats que busca l'investigador és una cosa que ha creat ell mateix, per això, quan les troba no és estrany que allò trobat s'assembli a allò que buscava, és a dir, que sigui "veritat" entesa com que el que busco "correspon" a allò que he trobat. A més el que conec és un reconeixement. És una manera d'explicar la teoria de la reminiscència sense recórrer a la reencarnació ni a la immortalitat de l'ànima.

4a idea. Conclusió: el coneixement és el resultat de l'antropormització de la realitat. La realitat que conec és una realitat accesible només a l'ésser humà perquè aquest no ha permès l'entrada de tot allò que no sigui humà.