La filosofia no és la solució per a la felicitat (Gilles Lipovetsky)

La diferència entre la felicitat i el plaer és que pots sentir plaer fins i tot en una situació tràgica, però la felicitat és diferent. Per assolir-la, cal experimentar el que deien els grecs, l’estat de serenor, una certa pau interior. La inseguretat no impossibilita el plaer, però sí que fa impossible la felicitat. Si estàs en un estat d’inseguretat, no pots gaudir de la vida, de la certa despreocupació que acompanya la felicitat. I, finalment, els moderns, des del segle XVIII, plantegen que l’objectiu a assolir és la felicitat a la Terra. Vostè em dirà: no hi ha res d’extraordinari, en això. Doncs sí, perquè durant els 50.000 anys anteriors s’aprenia que la Terra era una vall de llàgrimes, com es diu a la Bíblia. Per tant, prepara’t per ser feliç després de la mort, que aquí no seràs feliç. Els moderns ho van capgirar tot: “Volem ser feliços aquí baix”.

D'una banda, en nom de la felicitat col·lectiva es denuncia el treball infantil i es construeix la seguretat social, i això està bé. Però en el pla subjectiu, és un ideal inassolible i, per tant, crea una fractura, perquè passem a tenir dret a la felicitat però en la vida quotidiana no som feliços. Això explica la malenconia dels nostres contemporanis. La gent no està mai contenta i no és pas perquè les condicions siguin dolentes, sinó perquè sempre vol una altra cosa. La felicitat no la té ningú, perquè és un sentiment. Ens sentim feliços, no som feliços. La felicitat no és un objecte; com m’ho faig per obtenir-la? Si vostè té la resposta, estaré encantat de sentir-la.

No hi crec, en el voluntarisme de la felicitat. Està molt bé per als gurus nord-americans, però no crec que la filosofia sigui la solució. No hi crec gens, en els filòsofs que diuen a la gent com ha de viure, perquè sovint no són pas més feliços que els altres i encara estan més angoixats. La filosofia fa reflexionar i conceptualitzar les coses, és una bona formació per al pensament i proporciona un cert plaer, però això és tot. Si ja no desitges la teva dona, pel fet de llegir Marc Aureli o Spinoza no la desitjaràs. El llit és una altra història. No es fa l’amor amb els filòsofs. La felicitat com a tal no existeix. Si hi hagués una clau de la felicitat, ja la coneixeríem.

Soc de l’opinió que des dels anys 50 hem viscut una mena d’esbarjo. La generació dels 60 ha viscut feliç, una mica despreocupada. Va arribar el consum, l’alliberament sexual, l’alliberament de les parelles... Tot anava bé, Espanya sortia del franquisme, el mateix passava a Portugal. Es respirava. Això s’ha interromput. L’alliberament continua, en particular entre el col·lectiu transgènere, però ja no es percep, no sentim aquest guany. Sentim més aviat que allò negatiu cobra molt de pes. La societat és lleugera (Netflix, les vacances) però el sentiment de l’existència és feixuc. Ho tenim tot guardat als 200 grams del mòbil, i el mòbil és lleuger, però la vida no és lleugera.

Antoni Bassas, entrevista a Gilles Lipovetsky: "Ho tenim tot guardat als 200 grams del mòbil, però la vida no és lleugera", ara 09/04/2022

https://www.ara.cat/internacional/ho-guardat-als-200-grams-mobil-vida-no-lleugera_128_4332186.html