La política i el temor a Déu.
L'any 1953 el govern de Franco i el Vaticà van signar un concordat que començava dient que la religió catòlica romana seguia sent "l'única de la nació espanyola". El 1979, ja aprovada la Constitució, es van renovar els acords, mantenint la posició privilegiada del catolicisme i moltes de les prebendes que li havia atorgat el franquisme. El règim actual no ha fet seus els principis de laïcitat i aconfessionalitat propis d'una democràcia de qualitat.
L'Església espanyola va beneir el cop d'estat del general
Franco. Va convertir la Guerra Civil en croada. I va actuar com a
principal aparell ideològic del règim. Franco li va assegurar el
monopoli del mercat de les ànimes i li va confiar la missió
d'enquadrament i control cultural i moral de la ciutadania. Després de
la mort del dictador, la jerarquia eclesiàstica ha seguit maldant per
mantenir el domini ideològic i per condicionar la legislació. Però ha
perdut batalles tan simbòliques com el divorci, l'avortament i els
matrimonis homosexuals. Tanmateix, Zapatero, que va irritar els bisbes,
els va compensar amb més diners que mai. Amb el retorn de la dreta ha
començat una contrareforma que manté la religió a l'escola i amenaça
l'avortament i el matrimoni homosexual. Cap govern ha tingut el coratge
de posar al seu lloc una Església que perd pes dia a dia, en un mercat
de les ànimes cada cop més despietat.
L'Església catòlica beatifica 522 màrtirs de "la persecució
religiosa". Proclamar beats i sants és una atribució d'honors interna de
l'organització. Cadascú és lliure de reconèixer qui cregui convenient.
Tanmateix, el que costa d'entendre és la presència de representants de
l'Estat, el president de la Generalitat i dos ministres en un acte
privat i de clara bel·ligerància ideològica amb regust de passat. Les
religions es deuen a veritats inefables. L'Església catòlica sempre ha
estat a prop dels règims autoritaris que l'ajudaven a imposar-les. Però
l'Estat ha de marcar distàncies. Portem trenta-cinc anys de democràcia i
el temor a Déu segueix paralitzant els governants. El concordat és una
taca negra a l'expedient de la democràcia.
Josep Ramoneda, Beats i privilegis, Ara, 13/10/2013
Comentaris