Un toc d'autisme per potenciar la creativitat.



Una gran idea sorgeix de sobte. En les profunditats de la ment, xarxes de neurones executen una simfonia sublim i una guspira d’inspiració emergeix a la consciència. Aquestes idees lluminoses o moments eureka, per inesperats, semblen impossibles d’orquestrar. Més estudis recents porten a pensar d’altra manera: si s’allibera la ment d’algunes de les seves inhibicions podríem millorar la imaginació i creativitat per resoldre problemes.
Hans Asperger
El cervell humà filtra sense parar pensaments, sensacions i emocions. Tan sols una petita fracció dels estímuls que l’ambient “llança” sobre nosaltres arriba a elevar-se fins al nivell del coneixement conscient. L’aprenentatge d’allò viscut imposa dreceres mentals que determinen quines sensacions mereixen atenció. (...)

La inspiració per a aquesta metodologia ens arriba d’individus amb alteracions cerebrals. Són les persones amb síndrome de savi o savant. Aquests pacients posseeixen destreses extraordinàries en camps específics, tot i que experimenten serioses dificultats per desenvolupar en altres. Sembla que exhibeixen pautes de disfunció cerebral levohemisfèrica concomitants amb la tendència a una predominança dextrohemisfèrica. Hem conjecturat que aquesta organització del cervell provoca que els seus filtres mentals siguin menys fins que en els adults normals sans.

La genialitat –excepcional com és- ha d’exigir una visió del món qualitativament diferent de la que la majoria dels mortals experimentem. El metge austríac Hans Asperger (1906-1980), el nom del qual està associat amb el trastorn epònim en l’espectre de l’autisme, suggeria que la peculiaritat de les ments brillants podria consistir en “un toc d’autisme”. En el nostre laboratori hem investigat aquesta hipòtesi. En concret, hem aplicat corrents elèctriques dèbils per modular l’activitat cerebral de provants sans. Els efectes desapareixen en una hora, preservant la cognició normal, amb el que aquest mètode d’estimulació mental resulta innocu, a més de portàtil. Aquestes propietats auguren la possibilitat de la creació d’un dispositiu que qualsevol podria emprar per promoure l’habilitat creativa segons demanda, és a dir, d’una mena de “barret de creativitat”.

Limitats per preconceptes
El cervell no rep informació de forma passiva. Més aviat interpreta de forma activa, a la llum de coneixement anteriors, el que en un principi sembla una experiència en estat pur. Dues persones que observen un mateix grup de núvols poden formar-se impressions completament diferents en mirar-les. Un especialista en ecografia podria veure una vesícula biliar malalta, mentre que un pintor retratista podria apreciar un semblant seré.

Les idees preconcebudes tenen una importància crucial, ja que permeten formular pronòstics versemblants a partir d’informació incompleta i enfrontar-se eficaçment amb les activitats quotidianes. Sense elles, tindríem del món una visió ingènua; seríem incapaços de discriminar els detalls importants dels irrellevants. Però, d’una altra banda, aquesta arquitectura cognitiva ens torna proclius a errors i ens fa víctimes d’il·lusions, records falsos i prejudicis. Les idees preconcebudes, a més, ens fan menys receptius, i fins i tot refractaris, davant d’interpretacions noves. Tan bon punt està formada una certa “posició mental”, perdem l’accés conscient als estímuls que s’integren en un pensament. Llegeixi el refrany castellà següent:

Más vale pájaro en
en mano que ciento volando

A molts lectors se’ls escaparà la repetició de la preposició “en”. Som, instintivament, pensadors conceptuals, no literals.

Nosaltres defensem que la intel·ligència creativa exigeix dos estils cognitius. Un guiat per conceptes preformats; altre que garanteixi l’experiència sense depurar del món que ens envolta. Voldríem accedir a detalls perceptius que, en general, escapen al coneixement conscient, però que podrien desbloquejar la genialitat que hi ha en nosaltres.

Un toc d’autisme
Ens arriben dels savis, en la seva majoria integrats en l’espectre autista, certs indicis per assolir aquesta meta. Les seves destreses es manifesten en alguns casos ja en la infantesa primera; en altres, després d’alguna lesió cerebral. Les seves habilitats solen apel·lar a formes de pensament menys conceptual, més literals. (...) Tot i que aquest estil cognitiu suposa un greu inconvenient a la vida diària, pot conferir un ventall d’avantatges, entre elles excel·lents facultats per al dibuix i un proclivitat més petita a il·lusions i records falsos.

Stephen Wiltshire, un artista britànic amb autisme, és capaç des que era molt petit de produir dibuixos figuratius espectacularment detallats. Aconsegueix dibuixar amb un realisme fotogràfic i amb un detall minuciós. En canvi, la majoria dels adults dibuixen sota esquemes interns propis i produeixen caricatures burdes, tot i que significatives. Pensem que, Wiltshire i altres persones com ell disposen d’accés privilegiat a informació del món “en brut”, tot just processada. (...)

Cert nombre d’estudis indiquen que els savants presenten alguna forma de disfunció en l’hemisferi cerebral esquerre, combinada amb facilitació en l’hemisferi dret. (En general, les deficiències en un dels hemisferis cerebrals inciten una activitat compensatòria en l’altra meitat). (...)

Despertar el savi ocult
Dades recents autoritzen a conjecturar que no cal lesionar-nos per accedir a aquest estat cognitiu anòmal. Podem apaivagar l’activitat neuronal a l’hemisferi esquerre durant períodes breus aplicant mètodes d’estimulació cerebral no invasiva acceptats àmpliament. Mitjançant nombrosos estudis s’ha comprovat que aquesta estimulació pot inhibir, així com estimular, l’activitat neuronal en les àrees diana. (...)

Vam començar la investigació amb l’estimulació magnètica transcraneal. A grans trets, aquest mètode consisteix a col·locar un iman potent sobre una part ben definida del cervell que pertorba el flux normal dels senyals elèctrics de les neurones properes. D’aquesta manera, el camp magnètic interfereix les pautes d’activació de les xarxes neuronals ja formades, les connexions de les quals s’han anat forjant per l’aprenentatge al llarg de la vida. 

Allan W. Snyder, Sophie Ellwood y Richard P. Chi, Corriente continua para la creatividad, Mente y cerebro. Investigación y ciencia, nº62/2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

El concepte porta ja una generalitat (Rafael Sánchez Ferlosio).