Igualtat, intel.ligència i societat humana.
L´home que obeeix la raó no necessita ni lleis ni magistrats. Els estoics ja ho sabien: la virtut que es coneix ella mateixa, la virtut de conèixer un a si mateix és una potència de tots els altres. Però sabem que aquesta raó no és el privilegi dels savis. Els únics desassenyats són els que tendeixen a la desigualtat i a la dominació, els que volen tenir raó. La raó comença on acaben els discursos ordenats amb l´objectiu de tenir raó, on es reconeix la igualtat; no una igualtat decretada per la llei o per la força, ni una igualtat rebuda passivament, sinó una igualtat en acte, comprovada a cada pas per aquests caminants que, en la seva atenció constants sobre ells mateixos i en la seva revolució sense fi al voltant de la veritat, troben les frases adequades per fer-se comprendre pels altres.(...) La intel.ligència no és el poder de comprensió mitjançant el qual ella mateixa s´encarregaria de comparar el seu coneixement amb el seu objecte. Ella és potència de fer-se comprendre que passa per la verificació de l´altre. I només l´igual comprèn l´igual. Igualtat i intel.ligència són termes sinònims, igual que raó i voluntat. Aquesta sinonímia que fon la capacitat intel.lectual de cada home és també la que fa possible en general una societat. La igualtat de les intel.ligències és el vincle comú del gènere humà, la condició necessària i suficient perquè una societat humana existeixi.(...) És cert que no sabem que els homes siguin iguals. Diem que tal vegada ho siguin. És la la nostra opinió i intentem, amb qui s´ho creuen, comprovar-la. Però sabem que aquest tal vegada és això mateix pel qual una societat d´homes és possible.
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/sc-intelligent
Comentaris