La immoralitat de l´ecologia radical.

El enverinament de l'aigua i la potable destrucció de la capa d'ozó provocaran greus danys als cicles biològics de la natura, no així l'extinció dels tigres, ocapis, els pandes, balenes i orangutans. En sembla que voldríem protegir moltes espècies de la seva extinció malgrat que són absolutament prescindibles per a l´ecosistema en què viuen. És més, l´home inverteix molt més diners i energia per salvar animals relativament poc importants des del punt de vista ecològic que a la preservació d´alguns insectes, bacteris i microbis de reconeguda Importància. Per tant, l'ecologia no és l'únic motiu que ens indueix a fer alguna cosa per espècies animals amenaçades. I és bo que sigui així, ja que jutjar el valor de la vida merament segons la seva funció en el cicle biològic ens portaria uns resultats terribles. Certs bacteris desenvolupen un paper més important per a l´ecologia que els éssers humans. En el cas d´haver d´escollir entre elles i els humans, hauríem de concedir-les preferència? (...)

Una ecologia de debò conseqüent no repara en la moral. (...) La diferència entre el dret a la vida de l´ésser humà i el de qualsevol altre animal és sempre gradual, i es mesura en funció de la complexitat de la vida sensible que se li suposa a cada animal. Vist així, una protecció de les espècies que no tingui en compte el dret a la vida dels éssers vius més complexos no té cap sentit: aquest dret a la vida és l´únic argument ètic. (...) (Si pretenem defugir aquest argument ens trobaríem ens ituacions com aquesta:) Qui consideri si és legítim matar en parcs naturals individus d´espècies animals presumptament excedentaris haurà de respondre a la pregunta de si considera lícit procedir de igual forma en el cas dels éssers humans, el nombre del qual és del tot excessiu.

Richard David Precht, ¿Quién soy y... cuántos? Un viaje filosófico, Ariel, Barna 2009
http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/animals