Democràcia, una noció problemàtica.

La seguretat que tenen del seu benestar les democràcies liberals de l'Occident contemporani és més gran com més perfecta sigui la seva despolitització, circumstància que s'assumeix com una espècie de marc falsament atemporal, com un entorn o un estil de vida. (...)

La democràcia s'ha convertit avui en l'eslògan de gairebé tots els dirigents del planeta (i els que encara no l'utilitzen es veuran obligats, abans o després, a unir-se al carro ).(...) En realitat, la democràcia s'ha transformat en una ideologia de classe que ve a servir de justificació a un conjunt de sistemes que permeten que un nombre molt reduït de persones governin, i que ho facin, per dir, prescindint de la gent, sistemes que semblen excloure qualsevol altra possibilitat que no sigui la de la reproducció a l'infinit de la seva pròpia manera d'operar. Haver aconseguit imposar una economia de lliure mercat desenfrenada i sense regulació, una despietada i incontenible oposició al comunisme, un dret a intervenir, sigui per mitjans militars o d'un altre tipus, en el territori d'innombrables nacions sobiranes i en els seus assumptes interns, i aconseguir donar a tot això el nom de "democràcia": ha estat una proesa increïble. I suposa un èxit sorprenent haver enginyat el fet que el mercat passi per ser un evident prerequisit de la democràcia, aconseguint a més que es jutgi que la democràcia demani inexorablement la implantació d'aquest mateix mercat.(...)

Estem aquí davant d'una contaminació permanent del llenguatge de la política? Puc llavors considerar-me demòcrata? (...)

La totalitat de les "democràcies industrials avançades" de la nostra època són de fet democràcies oligàrquiques: constitueixen la victòria d'una oligarquia dinàmica, d'un govern mundial l'interès del qual se centra en les grans fortunes i en el culte a la riquesa i que, al mateix temps, és capaç de construir un consens i una legitimitat sostinguda per eleccions que, en limitar la gamma d'opcions disponibles, protegeixen de facto la influència de les classes mitjana i alta. (...)

Si romanem reclosos en una comprensió de la democràcia que ens porti a entendre-la com una forma de govern, no ens quedarà més remei que abandonar la noció l'enemic que se l'ha apropiat. Ara bé, precisament per no ser una forma de govern, per no reduir-se a un tipus de constitució o institució, la democràcia, entesa com aquell sistema que faculta a qualsevol persona per prendre les regnes dels afers públics, passa a ser sinònim de la especificitat de la política mateixa.

Kristin Ross, Se vende democracia. Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010