El significat de la paraula "democràcia".

Penso que el més característic de les nocions polítiques no consisteix en ser o no polisèmiques: el que és més característic en elles és que són objecte d'una lluita. La lluita política és també la lluita per l'apropiació de les paraules. (...) ... penso que el combat per les paraules és important, que és normal que "democràcia" signifiqui coses diferents en funció del context: per al intel•lectual francès mitjà, significa el regne del client de supermercat enfonsat en la seva butaca davant de la tele, però acabo de tornar de Corea, on fa tan sols vint anys existia una dictadura i on es constata que la idea d'un poder col•lectiu independent de l'aparell de l'Estat té un significat que es tradueix en tot un seguit de formes espectaculars d'ocupació del carrer per la gent . (...) Em semblaria molt bé que trobéssim un terme més adequat que reemplacés "democràcia", però de quines disposem? ¿Igualitarisme? No és exactament el mateix. "Democràcia" és la igualtat existent en el si mateix de la desigualtat.

(...) El que intento dir és que la democràcia, entesa com a poder del poble, com a poder d'aquells que no tenen cap qualificació particular per exercir-lo, és la base mateixa sobre la qual s'assenta el caràcter pensable de la política. Si el poder queda en mans dels més savis, dels més forts, dels més rics, no estarem ja en l'àmbit de la política. (...) Penso que la democràcia és un pressupost igualitari sobre el qual ha de més o menys legitimar un règim oligàrquic com el nostre. Si la democràcia té una funció crítica: és una falca d'igualtat que encaixa doblement, objectivament i subjectiva, en el cos de la dominació, és el que impedeix que la política es transformi simplement en un règim policial.

Jacques Rancière, Las democracias contra la democracia. Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010