política

Sovint tendim a pensar que sempre i arreu hi ha política. És indubtable que sempre i arreu hi ha poder. Però no sempre ha hagut política. La política, de la mateixa manera que la filosofia, és una invenció grega i, com la filosofia mateixa, també és una invenció sorgida del fi de les presències divines: dels cultes agrícoles i teocràtics. De la mateixa manera que el logos es construeix sobre la desqualificació del mythos, la política s´organitza a partir de la desaparició del déu-rei.

La democràcia és, abans de tot, el contrari de la teocràcia. Això significa que és el contrari del dret donat: la democràcia ha d´inventar el dret. Ha d´inventar-se a si mateixa. Contràriament a les imatges pietoses que tant en agrada fer-nos (i amb raó...) de la democràcia atenenca, la història de la democràcia ens mostra que es tracta més aviat d´una democràcia que, d´entrada i constantment, es preocupa pel seu estatus i busca reinventar-se. Tota la qüestió amb Sòcrates i Plató sorgeix en aquest context, com una recerca de la logocràcia capaç de posar fi a les deficiències de la democràcia. En el fons, pot dir-se que aquesta recerca s´ha mantingut fins als nostres dies, superant un gran nombre de transformacions, la més important de les quals ha estat la temptativa d´establir un fonament del dret públic definitivament autònom mitjançant l´Estat i la seva sobirania.

En transferir la sobirania al poble, la democràcia moderna treia a la llum quelcom que romania encara (malament) dissimulat per l´aparença de "dret diví" de la monarquia (si més no en el cas de la francesa): que la sobirania no es fonamenta ni en el logos ni en el mythos. Des del seu mateix naixement, la democràcia (la de Rousseau) se sap sense fonamentar. És la seva força i la seva debilitat: vivim en el punt àlgid d´aquest quiasma.

Cal discernir on ens condueixen, respectivament, aquesta força i aquesta debilitat.

Jean-Luc Nancy, Democracia finita e infinita, Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/el-poder-i-la-poltica


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Més informació

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.

Imatge
Me impresionó tanto la distribución de los organismos de las Galápagos […] y […] el carácter de los mamíferos fósiles de América […], que decidí reunir a ciegas toda suerte de hechos que pudieran tener que ver de alguna forma con lo que son las especies. He leído montones de libros de agricultura y horticultura, y no he parado de recoger datos. Por fin han surgido destellos de luz, y estoy casi convencido (totalmente en contra de la opinión con la que empecé) de que las especies no son (es como confesar un crimen) inmutables. El Cielo me libre del disparate de   Lamarck   de ‘una tendencia al progreso’, ‘adaptaciones debidas a la paulatina inclinación de los animales’, etc…, pero las conclusiones a las que he llegado no son muy diferentes de las suyas, aunque sí lo son por completo los instrumentos del cambio. Creo que he descubierto (¡esto es presunción!) la simple forma por medio de la cual las especies devienen exquisitamente a adaptarse a varios fines”. C arta de Darwin a ...
Més informació