Algoritmes i psicologia.






... el negoci de les xarxes socials es basa en conèixer els usuaris, en saber què els interessarà i com reaccionaran a certes emocions, per proveir-los continguts que els facin estar cada cop més temps connectats perquè generin més dades i puguin veure més anuncis.

L’exexpert de Google en ètica del disseny Tristan Harris ho anomena tecnologia persuasiva, perquè es tracta d’aplicacions que modifiquen la conducta. No són simples eines que esperen que algú les utilitzi, segons Harris, sinó plataformes que utilitzen la psicologia humana per generar beneficis. L’evolució ens ha modelat durant milions d’anys perquè siguem animals socials i donem importància a les relacions i al que la gent pensa de nosaltres. Un dels mecanismes que el temps i l’atzar han seleccionat per regular aquestes relacions és la generació de dopamina al cervell, que es produeix durant les interaccions positives i alimenta els centres de plaer. Les xarxes socials exploten aquest mecanisme com ningú havia fet mai abans. Si a l’ascensor o en un semàfor vermell no podem evitar mirar el mòbil és perquè està inscrit en la nostra biologia.

La clau de l’èxit d’aquestes plataformes és la capacitat de proporcionar continguts rellevants als usuaris. Aquests continguts i interaccions se seleccionen o es promouen per a cada usuari en cada moment en funció de tota la informació que se n’ha acumulat, inclòs el seu estat d’ànim. I això pot crear una certa addicció i generar malestar i frustració, sobretot en els adolescents, una franja d’edat en la qual algunes xarxes fomenten l’entronització de cànons estètics que sovint es basen en filtres irreals, també seleccionats per algoritmes.

La característica més definitòria de les xarxes socials és la creació de les anomenadesbombolles o càmeres de ressonància. Per mantenir la gent connectada, els algoritmes promouen el contacte amb gent semblant, de manera que la promesa de finestral obert al món és fàcil que quedi en un ull de bou que dona al mateix món de l’usuari.

Aquesta dinàmica afavoreix la polarització, sobretot en aspectes polítics, cosa que actua com un mecanisme de retenció molt eficaç. També actua així la proliferació d’informació falsa, que retroalimenta aquesta polarització i es propaga sis vegades més ràpidament que la verídica. S’ha parlat molt d’una possible intel·ligència artificial que en un futur podria destruir la humanitat. Però potser no s’ha parlat tant de la intel·ligència artificial que utilitzen les xarxes socials i que ja ha provocat canvis reals al món. El 2016 Donald Trump va gastar 44 milions de dòlars en gairebé 6 milions d’anuncis a Facebook, durant una campanya que va contribuir a una polarització mesurable i estudiada de la societat nord-americana (Hillary Clinton en va publicar 66.000). La mateixa xarxa es va utilitzar el 2016 a Birmània per atiar la violència cap als rohingyes, una minoria musulmana que viu a la costa oest del país.

Toni Pou, Com els algoritmes decideixen el que volem o el que sabem, ara.cat 20/03/2021

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"

El teorema de Tales.