Psicagogia.




Segons Foucault, la psicagogia és la “transmissió d’una veritat que no té per funció dotar el subjecte d’actituds, capacitats o sabers, sinó de modificar-ne la manera de ser”.

En aquest cas, l’evolució del sentit de la paraula és profundíssima, perquè la psicagogia (literalment: la conducció de les ànimes) era, en origen, l’evocació de l’ànima d’un difunt amb finalitats endevinatòries.

Empèdocles, en canvi, li donava el sentit d’un recurs a “la màgia del ritme del discurs” i, segons els pitagòrics, la psicagogia servia per governar la voluntat de l’auditori des d’una sistematització matemàtica de la musicalitat de la parla. Més enllà del sentit, doncs, hom podria portar els esperits del respectable a l’emoció a través dels sons de l’elocució.

Josep Pedrals, Parresia i psicagogia, El País 4/11/2018

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.