El Sistema 2 del pensar i la filosofia.

Tenim dues maneres diferents de pensar: la manera intuïtiva i la manera reflexiva. Daniel Kahneman, premi Nobel d’Economia en 2002, no es cabdella el cap i anomena a la manera de pensar intuïtiva Sistema 1 i a la manera de pensar reflexiva Sistema 2, seguint als psicòlegs Keith Stanovich i Richard West (Pensar rápido, pensar despacio, Debate, Barna 2002).

El Sistema 1 és ràpid i automàtic, opera sense esforç i al marge del nostre control voluntari. El Sistema 1 és en part innat: realitza destreses com reconèixer objectes, percebre que un objecte està més lluny que altre, orientar-nos cap a la font d’un so sobtat, evitar el dolor i témer les aranyes. Però el Sistema 1 inclou també operacions realitzades inicialment pel Sistema 2, consumint atenció i esforç, i que, després, per la repetició, es tornen rutinàries. Tasques com parlar, muntar en bicicleta o estrènyer la mà a un desconegut que ens acaben de presentar començaren sent competència del Sistema 2 i després passaren al Sistema 1. L’activitat cerebral disminueix quan una conducta s’automatitza. Són aleshores els ganglis basals els que fan el treball (executen l’hàbit) mentre la resta del cervell està en repòs o a mig gas. Els ganglis basals tenen per funció supervisar els moviments automàtics –els apresos per repetició- i mantenir-los en un flux ters que permeti el cervell conscient ocupar-se d’altres tasques més complexes.

El Sistema 2 es caracteritza per realitzar operacions que acaparen atenció i esforç mental. Coses com caminar un pas més ràpid de l’habitual, comptar els cops que apareix la lletra “z” en un full escrit o omplir l’imprès de la declaració d’hisenda i, com comptem amb un pressupost limitat d’atenció, el Sistema 2 està condicionat en el seu funcionament per la nostra capacitat d’atenció. És un problema econòmic: si empres l’atenció d’una forma, deixes d’emprar-la en una altra. Si llegeixes els subtítols d’una pel·lícula, et perds més fotogrames d’ellà que si la veus doblada, ja que llegir un text és més intensiu en atenció que sentir-lo, i perquè “pot resultar més fàcil combinar una tasca auditiva amb altra visual que combinar dues visuals o dues auditives”. (ibid)

Ambdós Sistemes estan actius mentre estem desperts, però el Sistema 1 no es pren descansos, treballa a preu fet, mentre que el 2 està sovint funcionant a mig gas, “en un confortable mode de mínim esforç” (ibid). La tendència del Sistema 2 és aquesta: seguir la llei del mínim esforç. “La mandra està profundament arrelada en la nostra naturalesa”, al·lega Kahneman (ibid).

El Sistema 2 només entra en joc quan el tou i uniforme discórrer de la realitat es trenca i advé una sorpresa. Tot allò que comporti sorpresa o novetat activa el Sistema 2, fins que la sorpresa i novetat s’integren com part de la norma. (...) Si no haguessin sorpreses o novetats en la nostra experiència, el Sistema 2 seria un luxe prescindible. I també és cert el contrari: gràcies al Sistema 2 percebem sorpreses i novetats que, de no disposar d’aquest sistema, ens passarien desapercebudes. (...) S’ha dit moltes vegades que la filosofia neix del sentiment de desconcert davant del que la majoria de la gent considera normal, el que és una forma especialment subtil per la que els filòsofs s’anomenen racionals a si mateixos, criatures més propenses que el comú del mortals a emprar el Sistema 2 i desprendre’s de les adormidores i opiàcies rutines de pensament generades pel Sistema 1.

Juan Antonio Rivera, Menos que racionales, Claves de razón práctica, noviembre/diciembre 2013, nº 231