El Sistema 1 i el Sistema 2 de pensar, segons David Kahneman.



David Kahneman
Resumint, el Sistema 1 de pensar , segons David Kahneman, està preparat per la selecció natural per tractar amb una realitat normal, mentre que el Sistema 2 de pensar està preparat per la selecció natural per afrontar una realitat extraordinària. Tots dos sistemes han estat retinguts en els humans pel seu èxit adaptatiu.


El Sistema 1 està passant contínuament informació i impulsos al Sistema 2. Si les informacions són acceptades pel Sistema 2, es tornen intuïcions; si als impulsos els dóna curs el Sistema 2, es transformen en accions voluntàries. Un i un altre cop haurem de recordar que el Sistema 1 no pot ser identificat sense més amb les emocions i els impulsos, sinó que realitza també tasques intel·lectuals (que, per descomptat, necessiten del concurs de les emocions per dur-les a terme). Les intuïcions són productes intel·lectuals del Sistema 1.

En general, ambdós sistemes treballen en bona harmonia, seguint una mena de divisió del treball intel·lectual. El Sistema 2 té certa capacitat per influir en el Sistema 1 (creant deliberadament hàbits o rutines mentals), i aquest últim té una capacitat encara més gran d’afectar al Sistema 2 enviant-li suggestions; i és a l’anàlisi d’aquestes suggestions (de vegades novies i desorientadores) al que consagra Kahneman la major par del seu llibre (Pensar rápido, pensar despacio).

Això no obstant, estar el Sistema 2 en estat de repòs la major part del temps, malgrat ser peresós, lent, i de no treballar ni molt menys tant com el Sistema 1, el cert és que quan pensem en nosaltres mateixos no podem deixar d’identificar-nos (enganyosament) amb el Sistema 2, amb el jo conscient i racional (que té creences, efectua eleccions i pensa deliberadament), tot i que suposi una porció ínfima de la nostra vida mental. Els economistes (neoclàssics) sobrevaloren encara més si és possible la importància del Sistema 2 i el doten de facultats de còmput, atenció i memòria per complet inversemblants. Però Kahneman té clar que les persones que ha conegut en els seus experiments i en la vida real són humans, no “econs”, per utilitzar la terminologia encunyada pel seu amic i economista Richard Thaler. Els “econs” (els suposats exemplars del fantasmagòric Homo oeconomicus) només tindrien un Sistema 2 i deambularien pel món mancats del Sistema 1, producte de la història evolutiva. Els “econs” disposarien d’un cervell platònic, donat per complet i d’una vegada per totes al marge de la història de l’espècie i de les empremtes que aquesta història hagi deixat en el cervell, un cervell descarnat, aliè al cos i a les vicissituds evolutives concretes pel que aquest ha passat. Els humans (exemplars d’Homo sapiens) compten amb un Sistema 1 (ràpid i eficient en molts casos, però també ple de biaixos) i un Sistema 2 moltes vegades negligent a l’hora de desmuntar-los.

Juan Antonio Rivera, Menos que racionales, Claves de razón práctica, noviembre/diciembre 2013, nº 231

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"

The End.