Micus economicus.
“Un mico amb els ulls embenats tirant dards a les pàgines de borsa del Wall Street Journal crearia una cartera d’inversió millor que un expert en finances”. Aquesta contundent afirmació va causar un gran impacte en el món financer dels anys 70. L’autor de la frase és Burton Malkiel, economista nord-americà i professor de la Universitat de Princeton, i suposava un desafiament en tota regla als agents de borsa i als gestors de fons d’inversió. Malkiel la va incloure al seu llibre A random walk down Wall Street [Un passeig aleatori per Wall Street], publicat el 1973 i que encara avui és un bestseller de la literatura econòmica.
En el seu llibre, Malkiel analitzava un seguit de carteres d’inversió escollides aleatòriament -com si les accions les hagués triat un mico, d’aquí la seva metàfora- i les comparava amb els resultats dels fons d’inversió reals, gestionats per empreses financeres. La conclusió era que, en una gran majoria d’ocasions, els primats guanyaven més diners que els humans.
El financialès és un idioma complicat: l’argot del sector financer és tan ampli que fa que qualsevol persona sense un mínim coneixement de la matèria quedi aclaparada i amb la sensació de no haver entès res. És el cas de l’estrany concepte matemàtic passeig aleatori -o random walk -, també popularitzat dins del món econòmic gràcies al llibre de Malkiel.
Un passeig aleatori és el comportament que, segons Burton Malkiel, tenen les cotitzacions de les empreses a la borsa. Segons aquest economista, l’evolució passada d’una acció no ens aporta cap mena d’informació sobre cap on es mourà en un futur. Segons aquesta teoria, els moviments amunt o avall del preu d’un actiu financer són sempre aleatoris, és a dir, no estan influïts pel passat.
Leandre Ibar, Un mico de Wall Street: ¿un animal pot invertir millor que els professionals?, ara.cat 23/03/2019
Comentaris