Els moments del dia.

El gran matí by Philipp Otto Runge

Pertany a la fraternitat del que van morir joves, d’aquells que, segons la màxima grega, eren estimats pels déus: Schubert, Mozart, Rafael, Leopardi. Philipp Otto Runge va morir a Hamburg, el 1810, als 33 anys, i va deixar una obra inacabada, misteriosa, inquietant. Com els altres elegits pel geni, va tenir una vida creativa fulgurant que el va portar a interessar-se per tots els coneixements. Per a Runge, però, la pintura estava al centre de l’escenari. L’obra d’art havia de ser el doble del cosmos: totes les forces s’hi havien de reunir.

El jove pintor, obcecat per la llum, cercava captar el paisatge espiritual que s’amagava sota el que percebien els sentits. Les mirades confluïen en una mirada interior, on el cosmos es concentrava meravellosament. Aquesta idea va portar Runge a concebre allò que, uns decennis després, Wagner va anomenar Gesamtkunstwerk, obra d’art total. Goethe la va pensar des de la poesia, sobretot amb el Faust; Wagner, des de la música, amb el drama musical. Runge la volia obtenir des de la pintura, mentre dialogava epistolarment amb el mateix Goethe sobre com arribar a la llum absoluta a través dels colors.

Philipp Otto Runge es va proposar un projecte pictòric de proporcions extraordinàries, paral·lel, en l’ambició, al Faust i a l’Anell del nibelung. La seva pintura Els moments del dia havia de ser una grandiosa síntesi d’existència, temps i llum. L’obra integrava els moments del dia, les estacions de l’any, les etapes de la vida, la fugacitat i l’eternitat. Runge únicament va poder fer una primera versió, incompleta, d’ El matí. És una pintura estranya, torbadora, i fins i tot una mica irritant. I no sabem si és el preludi d’una arcàdia o d’una catàstrofe.

Rafael Argullol, L'obra que ho abraça tot, Ara 12/07/2015