"Present i futur de l'homer economicus".



Cafè filosòfic PENSA

"Present i futur de l’homer economicus", amb Manuel Villar Pujol

Dissabte, 16 de desembre de 2017, 11hLa Central (c/Mallorca)
La credulitat és més freqüent que la reflexió entre la humanitat i la raó està més dissenyada per a la ficció que per al coneixement són dues intuïcions que la tradició escèptica i Nietzsche ja avançaren i que els experiments curosos dels economistes conductuals, han ratificat. Les repercussions d’aquestes investigacions van més enllà de l’àmbit econòmic d’on van sorgir. La veritat, l’estatus científic de les ciències socials, la política, la llibertat humana són algunes de les qüestions que necessiten sotmetre’s a revisió a la llum dels nous descobriments. Tanmateix, el comportament de la gent normal, la gent del carrer, s’assembla més a la de *Homer Simpson* que a la del personatge del Dr. Spock de la sèrie Star Treck.

Avui en dia l’”homer economicus” ha d’enfrontar-se a dues principals amenaces: institucions polítiques i empreses disposades a substituir la feble maquinària cognitiva humana per elits polítiques i potents algoritmes, que poden fer judicis més precisos sobre la realitat i prendre decisions més racionals sobre les qüestions més transcendentals, perquè saben millor que nosaltres el que ens convé. Davant d’aquest escenari, què és el que pot aportar la filosofia?

Manuel Villar Pujol. Actualment imparteix classes com a catedràtic de filosofia a l’Institut Poeta Joan Maragall de Barcelona. Va presentar una tesina sobre l’obra de David Hume i el seu escepticisme aplicat a la religió. Dedicat a la docència en Centres Públics ha obtingut dos premis Arnau de Vilanova: Valors, tecnologia i medi ambient (2001) i Deliberació i civisme (2010). Ha impartit conferències: Filosofia, democràcia i despolitització, Arriscar-se a caminar sobre un camp de mines i Els sofistes i la crisi econòmica. Va participar al Milestone Project 2014 de Girona amb una conferència que portava com a títol Creativitat i Neurociències. Amb el grup Milestone va fer una ponència al IV Congrés Català de Filosofia a Vilafranca del Penedès al 2016 sobre la relació entre la filosofia i l’art al carrer. Ha escrit articles a revistes com Illacrua, Fent Història i Filosofia, ara. El curs passat va participar com a professor en un Curs de Postgrau organitzat per la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Central: Socialdemocràcia, polítiques públiques i nous riscos socials. Intenta tirar endavant un blog anomenat "La pitxa un lio".

Bibliografia recomanada: 

Khaneman, Daniel (2012), Pensar rápido, pensar despacio, Barcelona: Debate

Thaler, Richard (2016), Todo lo que he aprendido con la psicología económica. El encuentro entre la economía y la psicología, Barcelona: Deusto

Burnett, Dean (2016), El cerebro idiota, Barcelona: Planeta

Tetlock, Philip (2016), El juicio político de los expertos, Madrid: Capitán
Swing

Taleb, Nassim Nicholas (2008), El cisne negro. El impacto de lo altamente
improbable, Barcelona: Paidós Ibérica

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Més informació

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.

Imatge
Me impresionó tanto la distribución de los organismos de las Galápagos […] y […] el carácter de los mamíferos fósiles de América […], que decidí reunir a ciegas toda suerte de hechos que pudieran tener que ver de alguna forma con lo que son las especies. He leído montones de libros de agricultura y horticultura, y no he parado de recoger datos. Por fin han surgido destellos de luz, y estoy casi convencido (totalmente en contra de la opinión con la que empecé) de que las especies no son (es como confesar un crimen) inmutables. El Cielo me libre del disparate de   Lamarck   de ‘una tendencia al progreso’, ‘adaptaciones debidas a la paulatina inclinación de los animales’, etc…, pero las conclusiones a las que he llegado no son muy diferentes de las suyas, aunque sí lo son por completo los instrumentos del cambio. Creo que he descubierto (¡esto es presunción!) la simple forma por medio de la cual las especies devienen exquisitamente a adaptarse a varios fines”. C arta de Darwin a ...
Més informació