Simfonia vegetal.

Ofèlia de Jhon Everet Millais

Mai he tingut una gran simpatia pel personatge de Hamlet.Em sembla un etern adolescent que amb els seus dubtes i capritxos porta la desgràcia a la gent que l’envolta, començant pels seus amics i, sobretot, per Ofèlia. Ella, després que Hamlet mati el seu pare, es tira al riu i s’ofega. Ofèlia és un personatge de gran complexitat psicològica que es mou entre l’enamorament i la lleialtat, entre la innocència i una saviesa subtil i delicada. Shakespeare li atorga una decisiva presència malgrat que les seves aparicions siguin esporàdiques. Naturalment ha quedat eclipsada per la personalitat sinuosa del Príncep de Dinamarca.

No obstant això, Ofèlia ha tingut fortuna a la pintura, particularment a la segona meitat del segle XIX, quan els simbolistes es van afanyar a representar les heroïnes literàries. Potser la més aconseguida sigui l’Ophelia pintada per John Everett Millais durant els anys 1851 i 1852. Com a membre del moviment prerafaelita Millais aspirava a tornar a la puresa estilística dels pintor renaixentistes anteriors a Rafael. El seu preferit era Botticelli. Apreciava especialment la meticulositat botànica, gairebé olorosa, de l’autor de la Primavera.

Per pintar la seva Ophelia Millais es va passar quatre mesos observant el riu Hogsmill, a Surrey, Anglaterra. Volia captar el context amb exactitud. Però, sobretot, va fer un desplegament floral extraordinari, digne del seu admirat Botticelli: pensaments, violetes, ortigues, margarides i roselles, entre d’altres, símbols de l’amor no correspost, la fidelitat, el dolor, la innocència i la mort. Una gran simfonia vegetal per donar l’últim adéu a Ofèlia.

Rafael Argullol, L'heroïna entre les flors, Ara, 21/02/2015