Per què és important la història?
La història no es
repeteix, però sí alliçona.
En formular la seva
república en el dret, i en establir un sistema de frens i contrapesos, el
primers fundadors pretenien evitar aquell mal que ells, com els antics
filòsofs, anomenaven tirania. Tenien en ment la usurpació del poder per un sol
individu o grup, o la possibilitat que els governants burlessin les lleis en el
seu propi benefici.
Tenir en compte la
història quan el nostre ordre polític sembla estar amenaçat és una tradició
fonamental d’Occident.
(...) la història
d’Europa ha assistit a tres importants moments democràtics: en 1918, després de
la Primera Guerra Mundial; en 1945, després de la Segona Guerra Mundial; i en
1989, després del final del comunisme. Moltes de les democràcies fundades en
aquestes conjuntures fracassaren en unes circumstàncies que s’assemblen a les
nostres en alguns aspectes importants. La història europea del segle XX ens
ensenya que les societats poden trencar-se, les democràcies poden caure,
l’ètica pot ensorrar-se, i un home pot acabar davant d’una fosa de la mort amb
una pistola a la mà. Avui en dia ens resultaria molt útil comprendre per què.
Podríem caure en la
temptació de pensar que el nostre llegat democràtic ens protegeix
automàticament de les amenaces. Es tracta d’un reflex equivocat.
La nostra tradició
ens exigeix que examinem la història per comprendre les profundes fonts de la
tirania i que reflexionem sobre la resposta adequada que cal donar-li. No som
més savis que els europeus que van veure com la democràcia cedia el pas al
feixisme, al nazisme o al comunisme durant el segle XX. El nostre únic
aventatge és qe podríem aprendre de la seva experiència.
Timothy Snyder , Sobre la tiranía. Veinte lecciones que
aprender del siglo XX, Galaxia Gutemberg, Barcelona 2017 (format digital)
Comentaris