El sobirà és qui controla els linxaments digitals.
En un dels seus últims llibres, el filòsof Byung-Chul Han, cita Carl Schmitt i la seva cèlebre definició de sobirania: la capacitat de decidir en moments d’excepció. I explica com en els seus últims anys va comentar amb sorna que “sobirania la té qui controla les ones (els mitjans de comunicació)”. El mateix Han afegeix pel seu compte que si Schmitt visqués ara probablement diria que el que de debò “mana”, el sobirà, és aquell que controla els “linxaments digitals” (shitstorms). I estem en ple remolí de “linxaments digitals”. Ens hi estem acostumant. I a cada trinxera se celebren les dificultats dels qui, a l’altre costat, han de sobreviure a aquest rebombori virtual. Una societat sense respecte, sense la suficient distància entre passió i convicció, acaba convertint-ho tot en espectacle. Tractar d’entendre la posició de l’altre és clau per evitar acabar veient el món en blanc i negre. El respecte sorgeix d’acceptar i reconèixer l’altre. L’anonimat de les xarxes permet sobrepassar sense objeccions allò que mai faries cara a cara. Però, el pitjor és que quan t’acostumes a la tecla i a l’àlies de la xarxa, acabes no distingint realitat i virtualitat. Ja no argumentes, només t’emociones.
Joan Subirats, Respecte i responsabilitat, El País 16/09/2017
Comentaris