Fills de l´atzar o orfes de la necessitat.

És un debat sobre si som fills de l'atzar o orfes de la necessitat. Si és la roda de la destinació la que ens va guiant. Com aquesta roda de la fortuna, a les pel•lícules de Fritz Lang. Però fins i tot a les pel•lícules de Lang es descobreix que la vida pot estar marcada pel destí, però sempre queda aquest àmbit marginal però importantíssim, a través del qual poden elaborar les eleccions si no destinals, perquè aquestes vénen donades, si almenys pel que fa l'ethos, l'actitud amb què un pot assumir-les. Crec que aquest és el compendi de saviesa de la llibertat que desprèn el món tràgic, com alguns analistes ens han fet comprendre. No és un món de fatalitat sinó de lliure elecció, marcada per una determinació prèvia respecte a la qual hi caben diferents actituds. No és el mateix assumir amb alegria, goig i d'una manera afirmatiu una destinació al millor nefast, o potser no tan nefast però amb rivets d'infortuni, que fer-ho amb ràbia o furor o revolta, cosa perfectament legítima. Hi caben opcions, fins i tot en les circumstàncies més extremades. Torno a la frase del Faust, "a qui incansable s'esforça, podem redimir". Com deia Joan Maragall en un bonic aforisme, un ha afirmar en la voluntat, encara que el destí quedi fora de les nostres mans. Les dues coses són veritat. Crec que hi ha llibertat, però es tracta d'un llibertat que té la pressió pulsional que ens domina i la pressió social i d'època que també ens determina. Sobretot la social, que s'aguditza en èpoques particularment doloroses o difícils com la que ara estem vivint.

Eugenio Trías, “Entre la materia y el espíritu hay una unidad muy cercana”, Entrevista en Philosophy to go, 02/02/2011
http://www.philosophytogo.org/wordpress/?p=2476&lang=es

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació