Nació i mites fundacionals.

El cas de la Gëlle Fra sembla que hauria de carregar de raons els enemics del concepte nació . Aquells que acostumen a dir: "Ho veieu? Tots aquests mites són falsedats perfectament documentades. Per tant, si els orígens d'una comunitat humana es basen en una mentida, la nació creada a partir d'un mite fals és igualment falsa". O sigui, aquell discurs que tira per terra els mites fundacionals al•legant la seva inconsistència històrica. Aquells que insisteixen, per exemple, que les quatre barres mai no van ser quatre dits de sang sobre un escut medieval, que l'anècdota és un invent del romanticisme del segle XIX. I segurament tenen raó. Però el que no entenen és que si algú va sentir la necessitat de crear un relat col•lectiu és perquè el col•lectiu ja existia. No és que la Gëlle Fra creés Luxemburg; va ser al revés: els luxemburguesos van crear el relat de la Gëlle Fra perquè ja existien com a comunitat humana. O, dit d'una altra manera, no és el mite el que construeix la nació, és la nació la que construeix els seus mites.

Però això n'hi ha uns quants que mai no ho entendran.

Albert Sánchez Piñol, Què se´n va fer de la noia daurada?, Ara, 12/02/2011

http://www.ara.cat/ara_premium/debat/Que-sen-noia-daurada_0_425957408.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Què és el conatus de Spinoza?