No hi ha interacció causal entre les nostres experiències conscients i el món físic.








La consciència no causa les teves accions:

“T'acostes a un camió de menjar i demanes un wrap de fal·lefel. Per què? Perquè tenies gana. Agafes una paella calenta del fogó i retires la mà, cridant. Per què? Perquè tocar la paella fa mal. El nostre món no sols és ple d'objectes físics, sinó també d'experiències conscients. I les nostres experiències conscients ens guien a les nostres interaccions amb el món. No hi ha res més evident.
... O això diu la imatge estàndard. Crec que aquesta imatge és errònia. Estic dacord que hi ha objectes físics. I estic d'acord que hi ha sensacions conscients de gana i de dolor. Amb el que no estic d'acord és amb la idea que les sensacions conscients ens guiïn -o influeixin d'alguna manera en el nostre comportament- quan interactuem amb el món físic. Si tinc raó, no hi ha interacció causal entre les nostres experiències conscients i el món físic. Aquesta és una postura que els filòsofs anomenen epifenomenalisme. Pot semblar una bogeria al principi, però està ben motivada una vegada que se n'aprecien els arguments.”



Pablo Malo, 23/03/2024

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

La ciència del mal (Simon Baron-Cohen).

Imatge
by Jonathon Rosen La tragedia del avión estrellado de Germanwings nos sacudió a todos la mañana del martes 24 de marzo de 2015. Pero más impactante aún fue conocer que se trataba de un acto deliberado. Un joven piloto alemán decidió acabar con su vida junto con la de 150 personas más. Inmediatamente se abría un debate sobre la seguridad y el tipo de controles psicológicos que se realizan a los pilotos, ¿son estos suficientes y adecuados?, ¿podemos anticipar actos de este tipo? Son preguntas con respuestas nada fáciles de aventurar. Al margen de su cuadro depresivo, se trata de uno de esos casos extraños en los que una persona aparentemente normal sorprende al mundo con un acto de extrema maldad. Nadie de su entorno lo habría imaginado. Pertenece a ese grupo de individuos para los cuales la psiquiatría actual no puede englobar dentro de ningún desorden específico, a menos que incluyamos uno nuevo en nuestro manual de diagnóstico: la maldad entendida como falta extrema de em
Més informació