De qui depèn la nostra vida?
“Però el nucli dels arguments filosòfics que defensen el dret d'algú a treure's la vida és sempre que, si hi ha alguna cosa que sigui completament teva i amb allò que puguis fer el que vulguis, això és la teva vida. I, encara que és difícil argumentar contra aquesta idea des del concepte occidental comú i individualista del que significa ser humà -és una idea familiar fonamental per al que considerem drets humans-, també és susceptible de ser qüestionada pel raonament d'Aristòtil i de molts filòsofs posteriors que les nostres vides depenen de les persones que ens envolten. Les nostres vides són en essència un assumpte de reciprocitat. Vivim de, per ai amb altres, i cap de nosaltres viu veritablement sol, especialment aquells que tenim pares o fills vius. De manera que, encara que les nostres vides siguin les nostres, estan íntimament entrellaçades amb les dels altres, cosa que ens hauria de fer pensar si aquestes persones, alhora, estan interessades que seguim amb vida. No crec que, en consciència, pogués dir a la meva dona o als meus fills: “Has de seguir viu per mi”, però per descomptat em puc imaginar suplicant que ho intentin. I sóc conscient que quan he intentat treure'm la vida he sentit que cometia un error en oblidar que la continuïtat de la meva existència els pertanyia també a ells.”
(Al llibre Clancy Martin, Cómo no acabar con todo, explica la seva experiència des de la infància amb les idees i conductes suïcides amb la intenció d'ajudar altres persones).
Pablo Malo, 10/03/2024
Comentaris