Del 'psi' al 'neuro' (selecció de textos).

DEL “PSI” AL “NEURO”.

t. 3. El capital humà és el capital emmagatzemat en la salut i l’eficàcia del cervell humà. I la salut i l’eficàcia del cervell humà determinen el bon funcionament dels éssers humans en tot tipus de situacions que requereixen de la seva intel·ligència, de les seves habilitats, la seva flexibilitat i la seva eficiència. Segons aquest argument, el capital mental és crucial no només per a cada individu sinó per a la nació en el seu conjunt. (Nikolas Rose)
t. 3. El capital mental es el capital almacenado en la salud y la eficacia del cerebro humano. Y la salud y la eficacia del cerebro humano determinan el buen funcionamiento de los seres humanos en todo tipo de situaciones que requieren de su inteligencia, sus habilidades, su flexibilidad y su eficiencia. Según este argumento, el capital mental es crucial no sólo para cada individuo sino para la nación en su conjunto. (Nikolas Rose)

t. 4. No s’ha de minimitzar la magnitud de la revolució conceptual que comporta la neurociència: podria ser monumental. I els beneficis per a la humanitat podrien ser igualment grandiosos. Si cadascun de nosaltres posseís un coneixement neurocientífic  de les varietats i causes de les malalties mentals, dels factors que intervenen en l’aprenentatge, les bases neurològiques de les emocions, la intel·ligència i la socialització, llavors la totalitat de la infelicitat humana podria minvar molt. El simple augment de la comprensió mútua que fes possible el nou marc podria contribuir substancialment a assolir una societat més pacífica i humanitària. Per descomptat, també hi hauria certs riscos: més coneixement significa més poder, i del poder també es pot fer un mal ús. (Paul M. Churchland)
t. 4. No se debe minimizar la magnitud de la revolución conceptual que conlleva la neurociencia: podría ser monumental. Y los beneficios para la humanidad podrían ser igualmente grandiosos. Si cada uno de nosotros poseyera un conocimiento neurocientífico de las variedades y causas de las enfermedades mentales, de los factores que intervienen en el aprendizaje, las bases neurológicas de las emociones, la inteligencia y la socialización, entonces la totalidad de la desdicha humana podría disminuir mucho. El simple aumento de la comprensión mutua que hiciera posible el nuevo marco podría contribuir sustancialmente a lograr una sociedad más pacífica y humanitaria. Por supuesto, también habría ciertos riesgos: mayor conocimiento significa mayor poder, y del poder también puede hacerse un mal uso. (Paul M. Churchland)

t. 6. Tenim 100.000 milions de neurones i, cadascuna d’elles, 1000 connexions que formen un circuit determinat. La neurociència ens diu que l’important és la configuració d’aquestes connexions. El seu coneixement és el que ens permet bloquejar-les amb les substàncies capaces d’alterar un circuit. Si s’administra a una persona depressiva, per exemple, un bloquejant de la recaptació de la serotonina, al dia següent està com nova. ¿El que és legítim en un malalt (l’individu depressiu) ho serà, també, en una persona melancòlica i trista? La nostra capacitat de canviar allò que anomenem malaltia està en la mateixa línia que la nostra capacitat per canviar el caràcter, les emocions, les percepcions ... i les opinions. (Antoni Gutiérrez-Rubí)
t. 6. Tenemos 100.000 millones de neuronas y, cada una de ellas, 1.000 conexiones que forman un circuito determinado. La neurociencia nos indica que lo importante es la configuración de estas conexiones. Su conocimiento es el que nos permite bloquearlas con las sustancias capaces de alterar un circuito. Si se administra a una persona depresiva, por ejemplo, un bloqueante de la recaptación de la serotonina, al día siguiente está como nueva. ¿Lo que es legítimo en un enfermo (el individuo depresivo) lo va a ser, también, en una persona melancólica y triste? Nuestra capacidad de cambiar lo enfermo está en la misma línea que nuestra capacidad para cambiar el carácter, las emociones, las percepciones… y las opiniones. (Antoni Gutiérrez-Rubí)

t. 7. Les cèl·lules del sistema nerviós dels animals superiors desenvolupen espontàniament, doncs així està preestablert en el seu codi genètic, uniopns entre si. Ja que sorgeixen de manera aleatòria, es por comparar aquestes unions sinàptiques a la variabilitat genètica que presenten de forma natural i per atzar les poblacions d’éssers vius. Algunes d’aquestes sinaptogènesis fan possible representacions que faciliten cursos d’acció amb èxit adaptatiu (aconseguir agafar el nadó un objecte proper), mentre que altres originen accions fallides i mancades d’aventatges de cara a la supervivència. És el mateix esquema explicatiu que subratlla la supervivència del més apte. (Jean Pierre Changeux)
t. 7. Las células del sistema nervioso de los animales superiores desarrollan espontáneamente, pues así está preestablecido en su código genético, uniones entre sí. Puesto que surgen de manera aleatoria, cabe comparar estas uniones sinápticas a la variabilidad genética que presentan de forma natural y por azar las poblaciones de seres vivos. Algunas de estas sinaptogénesis dan lugar a representaciones que facilitan cursos de acción con éxito adaptativo (lograr asir el bebé un objeto cercano), mientras que otras originan acciones fallidas y carentes de ventajas de cara a la supervivencia. Es el mismo esquema explicativo que subraya la supervivencia del más apto. (Jean Pierre Changeux)

t. 9. Els transhumanistes esperen que mitjançant d´’un ús responsable de la ciència, la tecnologia i altres mitjans racionals, siguem capaços de convertir-nos, abans o després, en “post-humans”: éssers amb capacitats molt més grans que las que tenen els éssers humans en el present, que s’hauran assolit mitjançant transformacions radicals o mitjançant de petits canvis que de manera progressiva configurin un nou humà. El post-humà és un ésser futur les capacitats bàsiques del qual excedeixen radiclament les dels humans actuals fins al punt que no poden ser qualificats de cap manera com humans segons els nostres criteris. (Lydia Feito Grande)
t. 9.Los trans-humanistas esperan que a través de un uso responsable de la ciencia, la tecnología y otros medios racionales, seamos capaces de convertirnos, antes o después, en “posthumanos”: seres con capacidades mucho más grandes que las que tienen los seres humanos en el presente, que se habrán logrado por medio de transformaciones radicales o a través de pequeños cambios que de modo progresivo configuran un nuevo humano. El posthumano es un ser futuro cuyas capacidades básicas exceden radicalmente las de los humanos actuales hasta el punto de que no pueden ser calificados de ningún modo como humanos según nuestros criterios. (Lydia Feito Grande)

t. 10. No s’ha de descartar del tot que en un futur proper algunes lesions cerebrals que produeixen greus trastorns de la conducta puguin ser guarides mitjançant una operació quirúrqica. ¿No seria millor, tant per al delinqüent com per a la societat, sotmetre al malat mental a una operació, en lloc de tancar-lo de per vida o executar-lo? Ara bé, ¿qui tindria l’última paraula en aquests casos? ¿El neuropsiquiatra, el jutge, el delinqüent o els seus familiars? ¿I qui evitaria els abusos que es podrien cometre en els casos dubtosos, ja que sempre seria més barat recórrer al bisturía que finançar una estància vitalícia en la presó?
Quant més sabem sobre el cervell, més fàcil resulta manipular-lo. (Richard David Precht)
t. 10. No cabe descartar del todo que en un futuro próximo algunas lesiones cerebrales que producen graves trastornos de la conducta puedan ser curadas mediante una operación quirúrgica. ¿No sería mejor, tanto para el delincuente como para la sociedad, someter al enfermo mental a una operación, en lugar de encerrarlo de por vida o ejecutarlo? Ahora bien, ¿quién tendría la última palabra en estos casos? ¿El neuropsiquiatra, el juez, el delincuente o sus familiares? ¿Y quién evitaría los abusos que se podrían cometer en los casos dudosos, ya que siempre sería más barato recurrir al bisturí que financiar una estancia vitalicia en prisión?
Cuanto más sabemos sobre el cerebro, tanto más fácil resulta manipularlo. (Richard David Precht)

t. 12. Si algú perd part del seu lòbul frontal la seva ment canvia i es torna antisocial: deixa de treballar, es torna agressiu, té conductes obscenes: no estima igual, no valora igual. ¿Per què no pensar llavors que en aquest grup de neurones es troba l’ètica? No es tracta de una nova forma de localitzacionisme, sinó de trobar nexes en quest central cognitiva que és el cervell i aquelles habilitats que ens fan humans. (Francisco J. Rubia)
t. 12. Si alguien pierde parte de su lóbulo frontal su mente cambia y se vuelve antisocial: deja de trabajar, se vuelve agresivo, tiene conductas obscenas: no ama igual, no valora igual. ¿Por qué no pensar entonces que en ese grupo de neuronas reside la ética? No se trata de una nueva forma de localizacionismo, sino de buscar nexos en esa central cognitiva que es el cerebro y aquellas habilidades que nos hacen humanos. (Francisco J. Rubia)


t. 32. La neuroeducació és una nova visió de l’ensenyament basada en el cervell. És una visió que ha nascut de la mà d’aquesta revolució cultural que s’ha anomenat neurocultura. La neuroeducació aprofita els coneixements sobre com funciona el cervell integrats amb la psicologia, la sociologia i la medecina, en un intent de millorar i potenciar tant els processos d’aprenentatge i memòria dels estudiants, com els de l’ensenyament per part dels professors. (Francisco Mora)
t. 32. La neuroeducación es una nueva visión de la enseñanza basada en el cerebro. Es una visión que ha nacido al amparo de esa revolución cultural que ha venido en llamarse neurocultura. La neuroeducación aprovecha los conocimientos sobre cómo funciona el cerebro integrados con la psicología, la sociología y la medicina, en un intento de mejorar y potenciar tanto los procesos de aprendizaje y memoria de los estudiantes, como los de enseñanza por parte de los profesores. (Francisco Mora)

t. 58. Freud treballava fent servir la introspecció, que és mirar de l’exterior a l’interior. Per a Freud el cervell era una caixa negra. Quan ell parlava del funcionament inconscient de l’aparell mental, afegia una advertència per als seus lectors: “Us demano que no pregunteu de quin material està construït. No és un tema d’interès psicològic. Aquest assumpte pot resultar-li tan indiferent a la psicologia com, per exemple, a l’òptica la pregunta de si les parets d’un telescopi estan fetes de metall o de cartró”. (Jonathan Weiner)
t. 58. Freud trabajaba valiéndose de la introspección, que es mirar del exterior al interior. Para Freud el cerebro era una caja negra. Cuando él hablaba del funcionamiento inconsciente del aparato mental, añadía una advertencia para sus lectores: “Os ruego que no preguntéis de qué material está construido. No es un tema de interés psicológico. Ese asunto puede resultarle tan indiferente a la psicología como, por ejemplo, a la óptica la pregunta de si las paredes de un telescopio están hechas de metal o de cartón”. (Jonathan Weiner)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Què és el conatus de Spinoza?