La pitxa un lio

Josep Maria Esquirol , nascut el 1963, va passar de ser alumne de filosofia a ser professor de filosofia. El seu últim llibre ha tingut un èxit inèdit per a una obra del seu gènere gràcies al boca-orella, i li ha valgut el premi Ciutat de Barcelona. S’esforça per continuar sent discret i no deixar-se xuclar per la màquina de la denúncia, la de la banalitat, la de les tertúlies d’actualitat. Però accepta els focus de l’ARA i una hora llarguíssima, 75 minuts que se’ns acabaran fent curts. Al teu exitós assaig La resistència íntima; assaig d’una filosofia de proximitat dius que et resisteixes a “l’imperi de l’actualitat”. Doncs ets al plató d’un diari, a l’imperi de l’actualitat. Com et sents? De vegades es cau en la temptació. Totes les coses s’han de llegir en el seu context. La crítica que faig és al domini de l’actualitat. Del fet que hi hagi una cosa que ho acapari tot, que s’ho mengi tot. Però, precisament, de vegades el que convé és posar una escletxa en això que do...

Així com el Jo disposa d´un seguit de mecanismes per fer front a les maniobres desestabilitzadores del Super-jo i de l´Allò, la cultura disposa també d´un seguit d´estratègies per defensar-se dels moviments que conspiren contra la convivència. Evidentment, les pulsions agressives difícilment poden ser eliminades del tot, però es poden trobar formes positives de reorientar-les i canalitzar-les. L´art, la política, els negocis, l'esport, les activitats filantròpiques en altres països poden ser exemples d'activitats eficaces que poden substituir determinades pulsions perilloses per a l´equilibri social. La moral és un bon sistema per interioritzar l'agressivitat contra un mateix i no exterioritzar-la contra els més propers, la religió, una excel.lent droga col.lectiva, la guerra i el racisme, eines útils per descarregar la violència contra l´enemic exterior o l´enemic interior, respectivament. Manel Villar

El Roto Cada modelo nuevo revela un inconsciente. Así, la cámara ofrece el acceso a lo «inconsciente óptico»: Con el primer plano se ensancha el espacio y bajo el retardador se alarga el movimiento. […] Así es como resulta perceptible que la naturaleza que habla a la cámara no es la misma que la que habla al ojo. Es sobre todo distinta porque en lugar de un espacio que trama el hombre con su consciencia presenta otro tramado inconscientemente. […] Nos resulta más o menos familiar el gesto que hacemos al coger el encendedor o la cuchara, pero apenas si sabemos algo de lo que ocurre entre la mano y el metal, cuanto menos de sus oscilaciones según los diversos estados de ánimo en los que nos encontramos. Y aquí es donde interviene la cámara con sus medios auxiliares, sus subidas y sus bajadas, sus cortes y su capacidad aislativa, sus dilaciones y arrezagamientos de un decurso, sus ampliaciones y disminuciones. Por su virtud experimentamos el inconsciente óptico, igual que por m...

Freud Freud , en l´última etapa de la seva vida, va fer servir els sonceptes psicoanalítics per desenvolupar una veritable interpretació dels fenòmens culturals. Amb el terme cultura, el pare de la psicoanàlisi designa a tot un conjunt d´actes humans ( produccions i institucions humanes), que allunyen la humanitat dels animals i de la natura en general i que responen a dues finalitats: protectora (per sobreviure, els humans han de sotmetre la natura) i reguladora (per no desaparèixer, els humans han d´establir normes que facilitin una convivència el més pacífica possible entre ells). Paradoxalment la cultura , allò que es defineix com l´oposat a la natura , neix de la necessitat purament natural de sobreviure. L´ésser humà busca satisfer unes determinades pulsions. A aquest desig se li oposen limitacions de tipus físic ( el seu propi cos, el medi natural ) i limitacions de tipus social ( els altres éssers humans ). Amb el principi de realitat, el Jo intenta ajustar les exi...