Hitler comunista.

La descripció de Hitler com a comunista ha sorprès. Però no és cap novetat. En 2010, la revista neoconservadora nord-americana Commentary ja va titular "Hitler thr Communist" una ressenya de Hitler's First War, en què l'historiador Thomas Weber insistia en le afinitats del jove Hitler amb el socialisme revolucionari, i reblava un clau que Rainer Zitelmann havia començat a clavar als vuitanta. Zitelmann és un personatge inevitable si es vol entendre l'evolució del revisionisme històric amb què s'ha volgut legitimar la incorporació a la política alemanya de la nova dreta nacionalista. A diferència d'Ernst Nolte, que intentava blanquejar el nazisme com una reacció anticomunista, fa 40 anys que promou una interpretació que el presenta com un règim revolucionari socialista parent del comunisme concordable amb la de Hayeka Camí de servitud (1944), que feia de la planificació i de l'intervencionisme econòmic l'arrel comuna dels règims totalitaris. No és estrany , per tant, que, just des prés de la conversa de Musk amb la candidata de l?AfD, Zitelmann fe una publicació a X amb l'etiqueta #MuskWeidel en què enllaçava la pàgina d'Amazon que ven l'edició anglesa del seu llibre Hitler's National Socialism com una obra que mostra que les idees anticapitalistes van tenir en el nazisme "un paper mot més important del que s'havia suposat" i que, "amb el temps, Hitler es va convertir en un admirador de l'economia planificada de Stalin". 

Josep Maria Ruiz Simon, Hitler, el comunista, La Vanguardia 14/01/2024