La gelosia d'un déu.
La forja de Vulcà V ULCÀ ÉS INFORMAT DE L’ADULTERI DE LA SEVA DONA, VENUS. El missatger de la pèssima notícia és molt prestigiós, encara que una mica cínic: Apol·lo. El temps s’atura. La forja queda petrificada, els gestos paralitzats. Les mirades concentren el moment amb la seva dosi d’incredulitat i d’espant. La mirada de Vulcà és terrible, plena de fúria. Sembla que ja dibuixa la venjança davant d’una informació inesperada o, potser, massa esperada. Els nostres déus tenen -o tenien- les nostres passions. És lògic: nosaltres els vam concebre i els vam procrear. En conseqüència, són gelosos. Ho és també el déu patriarcal de la Bíblia, sempre atent a la quantitat i a la qualitat de l’amor humà. De fet, es poden llegir els textos bíblics com un seguit de proves de gelosia, a través de les quals Jahvè repta els homes a demostrar la seva fidelitat amorosa envers Ell. Ho són, per descomptat, els déus clàssics. Tots intriguen contra tots per gelosia, com els humans. La més gran...