Mestres de l'aforisme.
Originalment, un aforisme era un dita més o menys curta que
comportava sempre un principi científic fora de dubte. Per excel·lència,
Hipòcrates és el model dels aforismes en el sentit clàssic de
l’expressió. Però el fet que de qualsevol text de qualsevol filòsof o
escriptor se’n pugui descontextualitzar una frase més o menys curta i
més o menys rotunda va fer que la paraula aforisme acabés
fent-se servir per a un reguitzell de coses, totes semblants, com ara
les màximes, les sentències i els proverbis. Justament del llibre bíblic
dels Proverbis se’n van treure de seguida frases curtes a balquena, i
així mateix va succeir amb els textos de l’antiga saviesa presocràtica,
els quals, si són gairebé sempre citats a la menuda —Heràclit: “No ens
banyem mai dues vegades al mateix riu”; Parmènides: “Tot el que és, és, i
tot el que no és, no és”; Píndar: “Sigues qui ets”—, això és o bé
perquè es corresponen amb versos sencers, o bé perquè són frases que
s’han trobat soltes, fragments de manuscrit o referències d’autoritat,
com les de Diògenes Laerci.
Passant els segles, la gran florida del pensament i de l’escriptura
aforística —ara sí, escrita amb el propòsit de dir molt en molt poques
paraules— va agafar, en especial, els moralistes francesos dels segles
XVII i XVIII, des de La Rochefoucauld i Pascal fins a La Bruyère i
Joubert, passant per Chamfort i Vauvenargues: tots són extraordinaris
redactors de dites curtes. (La Bruyère, per cert, va ser admirat i
traduït al català per Josep Carner.) Entre els alemanys, que són
proclius a la frase llarga d’ençà que la literatura llatina els va xopar
al segle XVIII, és més difícil trobar aforistes de qualitat,
llevat, especialment, de tres noms imprescindibles: Lichtenberg, Goethe i
Nietzsche. El segon preuava els aforismes del primer com poca gent al
seu temps —perquè Lichtenberg tenia una llengua molt esmolada i poques
manies—; i el mateix va passar amb Nietzsche: a conseqüència d’aquests goigs, Lichtenberg va tenir i encara té una fama molt notable en el terreny de l’aforística mundial.
Jordi Llovet, Aforismes a pler, Quadern. El País, 19/02/2013
Comentaris