Els límits de la regla d´or.


Per què serveix disposar d´una norma moral general? El senyor Ibarra respon: en qualsevol moment podem posar a prova la moralitat dels nostres actes simplement preguntant-nos si voldríem que els altres actuessin de la mateixa manera que tu pretens actuar. Si la resposta és positiva, endavant. Si, pel contrari, és negativa caldria reprimir-la.
El Sebastià pregunta si la regla d´or pot servir com a motor de la nostra acció moral, és a dir, si és per ella que s´evita fer el mal els altres. El senyor Ibarra respon negativament: la regla per si sola no és condició necessària ni suficient per actuar moralment. Reconeix que el coneixement de la norma moral no significa automàticament que la persona que la coneix no decidirà en el moment d´actuar vulnerar-la. Quan es tracta de conciliar el meu interès particular amb el meu deure moral, l´únic que pot decantar la decisió cap a la vessant moral és el “propi sentit de vergonya i el desig de tenir un valor moral com a persones”. Però, insisteix el Sebastià, i si no existís aquest sentiment? I si algú no li importés la moral?

Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 5), Gedisa, Barna 2001

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"