L´escola i els seus competidors.


A l´escola li han sortit molts competidors, que donen constantment informació -sovint molta i bona informació- i que la donen en general de forma molt atractiva, comptant amb mitjans tècnics que la majoria dels mestres i professors mai no tindran a l´abast. Aquesta és precisament la situació paradoxal en què es troba l´escola: quan compta amb més mitjans que mai, té menys capacitat d´incidència, tant perquè ja no ensenya tot el que avui s´aprèn com perquè les seves propostes resulten menys atractives i de menys eficàcia que les poden exhibir altres mitjans d´educació de masses. No és estrany, doncs, que els alumnes actuals tinguin interessos molt dispersos, entre altres coses perquè no saben quins rèdits els pot donar la inversió escolar o perquè saben que aquesta no és l´única inversió rendible que poden fer.

Josep-Maria Terricabras, I a tu, què t´importa?. Els valors. Barcelona, Edicions La Campana 2007

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"