Mirada intel.ligent.


Completem el que és vist amb allò que és sabut, donem estabilitat a allò que no ho té, atorguem significat a unes dades quan les interpretem. No es tracta de veure primer les coses i després les interpretem, sinó que la intel•ligència sembla funcionar a l´inrevès: veiem des del significat. Intenti el lector mirar una paraula sense llegir-la: les lletres són línies, però la mirada intel•ligent no s´hi vol aturar i va més enllà. No veu: llegeix.

José Antonio Marina, La inteligencia creadora, Anagrama, Barna 1993

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"