El nom de la mentida política.





Des de la Grècia clàssica s’ha advertit dels riscos de la demagògia; Étienne de La Boétie ja ens va advertir del poder de la por (el més manipulable dels sentiments humans) i les idees rebudes per garantir la servitud voluntària, i Shakespeare ens va explicar a Juli Cèsar tots els mecanismes d’explotació de les vel·leïtats emocionals de les masses. I ara resulta que hem hagut d’arribar al segle XXI per prendre consciència d’això i donar-li nom?

Josep Ramoneda, Postveritat i propaganda, El País 01/07/2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"