Tecnologies de la identificació.
El 1893 Sir Arthur Conan Doyle publicava el relat L’aventura de la capsa de cartró i posava en boca de Sherlock Holmes les següents paraules: “Watson, vostè és conscient, com a metge, que no hi ha part del cos humà que variï tant d’una persona a altra com l’orella. Cada orella és, per regla general, completament inconfusible i difereix de totes les altres”. Cent vint-i-un anys després, Descartes Biometrics ha publicat l’aplicació Ergo, que identifica l’usuari a través del patró de l’orella per desbloquejar els mòbils amb sistema Android. Els especialistes en biometria coincideixen que l’era complicada dels pins i les contrasenyes aviat serà escombrada per la senzillesa de l’autenticació mitjançant els ulls, els dits, les orelles, la veu, el cor o les venes de la mà.
Segons explica Ramon Llorca, investigador i desenvolupador català de
l’empresa especialitzada Ganetec, la identificació biomètrica consta de
tres fases. En primer lloc s’ha d’adquirir la mostra; per exemple, la
imatge de la cara. Després cal extreure les característiques d’aquella
mostra i convertir-la en un patró de referència mitjançant algoritmes
matemàtics. Finalment hi ha la fase de decisió, en què “es compara el
model obtingut de la persona amb el de referència que hi ha a la base de
dades”. Si coincideixen es produeix la identificació positiva, que
serveix, per exemple, per desbloquejar un dispositiu portàtil o obrir la
porta d’un vehicle.
Les prediccions de negoci
vaticinen la gran importància d’aquest mercat a curt termini en
l’electrònica de consum. L’empresa especialitzada Goode Intelligence
augura que l’any vinent hi haurà 619 milions de persones al món
utilitzant la biometria en els seus dispositius mòbils. El volum de
negoci generat serà gairebé de 12.000 milions d’euros el 2019, segons un
informe de l’agència de prospecció de mercat WinterGreen Research. Els
últims telèfons d’Apple (l’iPhone 5S) i de Samsung (el Galaxy S5) ja
incorporen l’empremta digital com a sistema d’accés al dispositiu. Però
el desbloqueig del dispositiu és només el principi de l’era biomètrica
que comença. A Catalunya són moltes les experiències que es duen a terme
en aquest camp. L’empresa Verbio provarà el vot a través del telèfon
mitjançant la identificació per veu al poble de Callús, al Bages, durant
les pròximes eleccions europees. La catalana Paytouch ja facilita a
Montmeló la possibilitat de pagar a través de les empremtes dactilars de
dos dits, associant-les a una targeta de crèdit, per estalviar-se de
portar diners a sobre. Així, el sistema dóna un altre sentit a la frase tenir la fortuna a tocar dels dits.
La lectura de les empremtes dactilars és potser la tècnica més estesa i
més antiga, però no està clar que acabi sent el sistema d’identificació
biomètrica del futur. La monitorització de les constants vitals està a
punt d’entrar al galop als nostres dispositius electrònics. Un dels
llançaments més esperats és l’iWatch, el rellotge d’Apple que, segons
diverses fonts, incorporarà un control dels batecs del cor i de la
saturació d’oxigen a la sang. Segons les mateixes fonts, l’iWatch
portarà sensors mèdics optoelectrònics capaços de mesurar els canvis de
llum reflectida en el cos i leds de llum vermella combinada amb
infrarojos per detectar la quantitat d’oxigen que transporta la sang. La
tecnologia ja es fa servir per ajudar les persones amb deficiències
pulmonars i ben aviat podria fer el salt massiu a l’electrònica de
consum.
Biometria ECG
En la línia de mesurar les constants vitals, la biometria ECG
(ElectroCardioGrama) com a forma d’identificació personal s’ha estudiat a
les universitats catalanes. Juan José Ramos, investigador del Centre de
Recerca en Enginyeria Biomèdica, explica com funciona la identificació
per EGC: “El sistema registra l’ECG entre uns 5 i 8 segons i, a
continuació, parametritza aquest senyal identificant una sèrie d’ones
característiques relacionades amb l’activitat del múscul cardíac. Les
diferències anatòmiques del cor de cada persona fan que els senyals que
es capten siguin únics”. El sistema garanteix que la identificació
correspon a una persona viva. “En tractar-se d’una variable fisiològica,
aquest fet és inherent”, indica Ramos. L’empresa canadenca Byonim acaba
de treure al mercat la polsera Nymi, que funciona reconeixent l’ECG del
propietari i que permet, per exemple, obrir les portes d’un vehicle.
Molts investigadors pensen que el reconeixement facial podria
imposar-se per identificar persones en llocs públics, com ara aeroports,
tot i que, actualment, les dificultats per superar són encara molt
grans. El Grup de Reconeixement Facial i Visió Artificial de la
Universidad Rey Juan Carlos de Madrid va realitzar proves pilot no
intrusives a Barajas, fent servir les càmeres de seguretat instal·lades.
Segons el cap del grup, Enrique Cabello, ara mateix encara no és una
eina prou robusta. El gran repte és “la identificació d’individus en un
entorn en el qual les condicions no són controlades, com ara un estadi
de futbol; actualment, els sistemes no intrusius ofereixen resultats de
reconeixement bastant baixos, i és un dels camps d’estudi més nous”,
afirma Cabello. El gran avantatge, però, és que aquest sistema no
requereix la col·laboració de l’usuari per a la identificació perquè es
pot fer a través de càmeres que poden passar desapercebudes a la persona
que es vol identificar. Ramon Llorca, investigador i desenvolupador
català de l’empresa especialitzada Ganetec, afirma que les aplicacions
pràctiques d’aquesta biometria en entorns controlats són amplíssimes.
“Últimament es comença a utilitzar la biometria dins del món del
màrqueting, focalitzant l’anunci més adequat a la persona que l’està
visualitzant. Les tecnologies actuals permeten discernir edat, gènere,
estat d’ànim i ètnia, entre altres trets”, afirma. Vist el ràpid avenç
en aquest camp, els anuncis personalitzats de què es parla a la
pel·lícula Minority report podrien no estar tan lluny.
El reconeixement facial enfocat a la videovigilància i per a usos
militars també té molt potencial. En els últims mesos l’FBI ha destinat
mil milions de dòlars a la investigació biomètrica. Entre els avenços
que es preparen en aquest camp, actualment s’està treballant en un
dispositiu mòbil de reconeixement de l’iris, similar al que ja funciona
per a les empremtes dactilars.
A l’hora de
determinar quina tècnica biomètrica s’imposa en un país o un altre, el
factor cultural és una clau important a tenir en compte. L’investigador
Ramón Llorca posa com a exemple la identificació a partir de les
empremtes dactilars, que requereix un contacte directe amb el sensor.
“Per motius d’higiene, en alguns llocs això no està gaire ben vist. Al
Japó, per exemple, són molt reticents a aquest tipus de sistemes.
L’alternativa que fan servir és el reconeixement de venes del palmell de
la mà, que no requereix contacte físic amb el sensor”, indica Llorca.
El rebuig a la identificació d’empremtes dactilars pot tenir un altre
origen, com passa per exemple als Estats Units, on segons indica aquest
expert “aquesta tècnica sempre ha estat associada a assumptes
delictius”.
El reconeixement de les venes de la mà
serà un sistema d’identificació del qual es parlarà molt en els pròxims
mesos. Fujitsu està a punt de començar la fabricació massiva de caixers
automàtics que identificaran així l’usuari. En la recent edició del
MWCongress, el fabricant japonès va presentar a Barcelona una aplicació
d’aquesta tecnologia que permet desbloquejar els dispositius portàtils
passant-hi la mà per sobre. El sistema ja està present en caixers del
Japó i el Brasil.
Infraroig invisible
Alejandro Pérez, responsable de desenvolupament de terminals financers
de Fujitsu, explica: “El sensor Palm-Secure emet un senyal d’infraroig
invisible que és absorbit i retornat per les venes de la mà al lector.
Amb aquesta informació s’obté una imatge del mapa de les venes”. Un dels
punts forts d’aquesta tècnica és la seva gran fiabilitat: proporciona
una ràtio de falsa acceptació (FAR) del 0,00008%. A més, si la sang no
circula, el sistema no es desbloqueja. Així s’evita una identificació
fraudulenta: si no hi ha vida no hi ha possibilitat de desbloquejar cap
sistema. Segons explica Pérez, la tècnica resulta igualment segura en
condicions extremes: “Les venes de la mà són moltes i grans, i això
permet que la lectura sigui estable fins i tot en condicions ambientals
adverses”.
Amb un ventall tan ampli de sistemes
d’identificació, és lícit preguntar-se quin s’acabarà imposant. Norberto
Sala, director general de Verbio, sosté que la identificació per veu
s’acabarà imposant com a sistema de comunicació amb les màquines:
“Altres tecnologies d’identificació biomètrica poden resultar ineficaces
si l’usuari actua sota coacció. Això no passa amb la biometria vocal
perquè pot detectar l’estat d’ànim de l’usuari i bloquejar el sistema si
hi reconeix paràmetres anormals”.
L’investigador
Ramon Llorca, en canvi, creu que el futur passa per una combinació de
modalitats biomètriques. A tall d’exemple, cita el sistema
d’identificació de la població que l’Índia va engegar fa uns anys. El
sistema, conegut com a Uidai o Aadhaar, combina tres modalitats
biomètriques: la cara, les 10 empremtes dactilars i el reconeixement de
l’iris dels dos ulls. Quan la implantació de l’Uidai finalitzi, les
autoritats índies disposaran de la base de dades més gran del món, que
inclourà al voltant de 1.200 milions de persones.
El poder de la informació
Davant d’aquesta realitat, sorgeix la preocupació per com es guardaran
bases de dades tan colossals com la de l’Índia, o quin ús es donarà a
unes dades d’un valor comercial tan important. Què no estarien
disposades a fer empreses de publicitat, assegurances, gestors de xarxes
socials, governs poc respectuosos amb els drets del ciutadà, el crim
organitzat o multinacionals poc escrupoloses per obtenir una informació
com aquesta? En els temps digitals de la biometria, la teoria de David
Hume segons la qual qui té la informació té el poder cobra una nova
dimensió.
Comentaris