La paradoxa de la llibertat en Zizeck,

Žižek sovint apunta a la "paradoxa de l'elecció", un concepte popularitzat per Barry Schwartz, però que Žižek radicalitza. Estem bombardejats amb una gran varietat d'opcions, des de cereals per esmorzar fins a candidats polítics. Aquesta proliferació d'opcions, que aparentment ens apodera, pot irònicament conduir a la paràlisi i la insatisfacció. La por a prendre l'opció "equivocada", juntament amb la consciència constant de possibilitats alternatives, genera ansietat i soscava el nostre sentit de l'agència. Ens quedem atrapats en un cicle d'avaluació perpètua, qüestionant-nos sempre si hem pres la decisió òptima.

Penseu en el paisatge de cites modern. La gran quantitat d'aplicacions de cites en línia presenta un nombre sense precedents de socis potencials. No obstant això, aquesta abundància pot conduir a un enfocament superficial de les relacions, un lliscament constant a la recerca de la parella "perfecta", evitant en última instància una connexió i un compromís genuïns. El mateix acte d'escollir, presentat com un signe de llibertat, esdevé una font de constricció. La ideologia de l'elecció, argumenta Žižek, ens encega davant les estructures subjacents que configuren els nostres desitjos i limiten les nostres possibilitats reals.

Per a Žižek, la ideologia no és simplement un conjunt de creences falses imposades des de dalt, sinó el mateix marc a través del qual percebem i entenem el món. És la "filosofia espontània" que guia les nostres accions i modela els nostres desitjos, sovint sense la nostra consciència conscient. La ideologia funciona presentant un conjunt particular d'arranjaments socials com a naturals, inevitables i fins i tot desitjables. Aquest procés de naturalització fa difícil qüestionar l'statu quo, fins i tot quan és perjudicial per al nostre benestar.

Considereu la ideologia predominant de la meritocràcia. La creença que l'èxit està determinat únicament per l'esforç i el talent individuals. Tot i que sembla, aquesta ideologia ignora les desigualtats sistèmiques que proporcionen avantatges a alguns individus i alhora en desavantatge a altres. Absol els que tenen el poder de la responsabilitat de les disparitats socials i atribueix la culpa del fracàs directament a l'individu. La "llibertat" per tenir èxit es converteix en una broma cruel per a aquells que no tenen els recursos i les oportunitats per competir en igualtat de condicions.

El capitalisme modern, segons Žižek, no opera a través de la coacció directa sinó a través de l'imperatiu de gaudi. No només se'ns diu què hem de fer, sinó que ens anima, fins i tot pressiona, a gaudir. La publicitat ens bombardeja amb imatges d'individus feliços i reeixits que han aconseguit els seus desitjos mitjançant el consum. La recerca del plaer esdevé una obligació moral, una manera de demostrar la nostra pertinença a la societat de consum.

Aquest imperatiu de gaudi, però, pot ser profundament alienant. Ens esclavitzem als nostres propis desitjos, esforçant-nos constantment per assolir el proper moment fugaç de satisfacció. La recerca de la felicitat es converteix en un esforç implacable i esgotador, que ens deixa sentir buits i insatisfets. La "llibertat" de gaudir de nosaltres mateixos es converteix en una nova forma d'esclavitud, un subtil però poderós mecanisme de control.

L'anàlisi de la llibertat de Žižek està profundament influenciada per la psicoanàlisi, especialment l'obra de Jacques Lacan. Lacan va argumentar que el subjecte humà està inherentment dividit, dividit entre desitjos conscients i inconscients. La nostra comprensió conscient de nosaltres mateixos és sempre incompleta, modelada per forces inconscients que no podem comprendre completament.

La psicoanàlisi, per a Žižek, no és només una pràctica terapèutica sinó també una eina crítica per entendre el funcionament de la ideologia. Mitjançant l'anàlisi dels nostres desitjos i motivacions inconscients, podem obtenir una comprensió més profunda de les maneres en què ens formen les forces socials. Aquesta consciència d'un mateix és un pas crucial per assolir la veritable llibertat.

Mitjançant l'autoreflexió psicoanalítica, podem començar a desfer els nusos dels nostres propis desitjos i veure a través de les il·lusions ideològiques que emmascaren la veritable naturalesa del poder. Aquest procés no és fàcil i requereix la voluntat d'enfrontar-nos a veritats incòmodes sobre nosaltres mateixos i el món que ens envolta. Però és l'únic camí cap a l'alliberament genuí.

L'anàlisi de la llibertat de Žižek és inquietant, desafiant els nostres supòsits profunds sobre l'autonomia individual i l'autodeterminació. Ens obliga a enfrontar-nos a la incòmoda veritat que la llibertat que creiem que posseïm és sovint una il·lusió, una forma sofisticada de control emmascarada com alliberament. Però la crítica de Žižek no és simplement un rebuig nihilista de la llibertat. És una invitació a repensar el mateix concepte de llibertat, a anar més enllà de les opcions superficials que ofereix el capitalisme de consum i a lluitar per un alliberament més profund i significatiu.

En definitiva, la veritable llibertat no rau en l'absència de limitacions, sinó en la capacitat de reconèixer i afrontar les limitacions que configuren els nostres desitjos i limiten les nostres possibilitats. És un procés de lluita constant, un qüestionament perpetu de l'statu quo i una voluntat d'abraçar la paradoxa inherent a la llibertat: que som més lliures quan reconeixem la nostra independència i ens comprometem amb el projecte d'emancipació en curs. Per ser realment lliures, primer hem de reconèixer que no ho som.

Philosopheasy, Are You Really Free? Slavoj Zizeck on Choice, Control and Power, philosopheasy.com 14/03/2025