"Superiors a partir de la nostra fragilitat" (José María Lassalle)

La IA busca imitar el cervell humà a través d'un altre d'artificial. Una cosa que sabem és que avança de manera accelerada en l'àmbit de la racionalitat lògica i la definició del sentit comú conjectural, però que troba seriosos obstacles en territoris de la decisió humana i la consciència. En aquest últims, els aspectes esmentats provoquen en es anàlisis humanes u n mestissatge creatiu que és molt difícil d'imitar per la màquina. Sobreto perquè no hi ha patrons estandadaritzats de la impredictibilitat humana.

L'objectiu de la IA de replicar el cervell humà en un altre d'artificial allotja la dificultat de no poder reproduir els biaixos que ens fan més dèbils en termes d'eficiència, però més forts en capacitats de gestió de l'imprevisible i el sorprenent. Una cosa que és especialment rellevant en la política ...

És indubtable que la IA ajudarà la política a desenvolupar capes de gestió d'informació aplicada. I, fins i tot, produirà coneixement sobre ella, però no podrà substituir mai el polític que decideix per dalt ni el ciutadà que vota per baix. Almenys dins d'una democràcia digna d'aquest nom.

Per molta autonomia que arribi a tenir serà molt difícil que desplaci l'ésser humà en l'hora de trobar l'equitat que neutralitzi la tensió entre els diferents interessos en presència, doncs, per aber que és just o injust cal exposar-se al risc d'equivocar-se i assumir-ne les conseqüències. 

Amb tot, la temptació de pensar que una IA política pot fer-ho millor, és evident. A la Xina, la temptació es materialitza amb un Estat plataforma, però, esclar, no és una democràcia.

Això ens porta a suggerir la recuperació de lectures com El juicio político d'Isaiah Berlin davant els que senten la temptació de contribuir a l'apoteosi de la IA ...

Com reconeix Berlin, el polític és l'únic capaç d'"integrar una enorme amalgama de dades en canvi perpetu" que estan massa "entremesclades per atrapar-es, clavar-les amb una agulla i etiquetar-les com si fossin papallones".

Una capacitat generalista que agrupa dades en un esquema singular irrepetible en què el risc de fracassar i d'assumir un mateix les conseqüències de la fal·libilitat humana allibera una empatia cap a l'indesitjat que atorga al coneixement humà la seva superioritat davant la màquina. Un saber humà que adopta la pell a "un contacte directe, gairebé sensorial", que no és "simplement reconèixer les seves característiques generals" i classificar-les o "raonar sobre elles, o analitzar-les, o treure conclusions i formular teories". En fi, un coneixement fal·lible que ens exposa a l'error, però que, per això mateix, ens fa superiors a partir de la nostra fragilitat. 

José María Lassalle, Judici polític i intel·ligència artificial, La Vanguardia 03/06/2023