A què ens abocaria la "singularitat"?




Una sola aplicació que enviï mils de milions de nanorobots al cervell és una plena immersió a la realitat virtual. Si un vol estar en la realitat real, els nanorobots es quedaran inactius sense fer res, però si vol entrar en la realitat virtual, els nanorobot que circulen per la sang fins al cervell desconnectaran els senyals provinents dels sentits naturals i els substituiran per les que es podrien rebre si es trobés enmig d'un ambient virtual. I a més poden entrar en ell amb altres persones; que poden viure tota classe d'experiències (...) La gent vessarà el seu propi flux d'experiències sensorials i els correlats neorològics de les seves emocions a la Web i els trasmetrà de la mateixa manera que ara es transmeten imatges des de les Webcams situades en les seves habitacions. Això permetrà connectar-se i experimentar realment el que pot ser una altra persona, amb les seves reaccions emocionals incloses (...) A la realitat virtual, un ja no ha de seguir sent la mateixa persona; pot ser algú diferent; pot projectar-se a si mateix com una persona diferent. (pàgines 278-279)

En un futur proper, potser abans de la meitat del segle XXI, la humanitat que va obrir camí al seu propi procés evolutiu es combinarà amb la seva pròpia creació; es fusionarà amb la seva tecnologia. En certs nivells, ja ha comenat a passar; malgrat que la major part de nosaltres encara no portem dispositius tecnològics dins del cos i del cervell, tenim amb la tecnologia una relació íntima. La portem a les nostres butxaques. (pàg. 289)

Ray Kurzweil, "La singularidad", El nuevo humanismo, Barcelona, Kairós 2007

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Més informació

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.

Imatge
Me impresionó tanto la distribución de los organismos de las Galápagos […] y […] el carácter de los mamíferos fósiles de América […], que decidí reunir a ciegas toda suerte de hechos que pudieran tener que ver de alguna forma con lo que son las especies. He leído montones de libros de agricultura y horticultura, y no he parado de recoger datos. Por fin han surgido destellos de luz, y estoy casi convencido (totalmente en contra de la opinión con la que empecé) de que las especies no son (es como confesar un crimen) inmutables. El Cielo me libre del disparate de   Lamarck   de ‘una tendencia al progreso’, ‘adaptaciones debidas a la paulatina inclinación de los animales’, etc…, pero las conclusiones a las que he llegado no son muy diferentes de las suyas, aunque sí lo son por completo los instrumentos del cambio. Creo que he descubierto (¡esto es presunción!) la simple forma por medio de la cual las especies devienen exquisitamente a adaptarse a varios fines”. C arta de Darwin a ...
Més informació