On són els mestres?




- És que no hi ha mestres que puguin ensenyar a les noves generacions a considerar el pes de la vida i no deixarse enlluernar per la lleugeresa de noves idolatries?

- Estàs tocant un aspecte central del que estem dient, el qual em porta a veure un altre sentit del terme nihilisme. "Nihil" també el podem entendre compost de dues paraules: "ne-hilum", literalment "sense fil". Hem perdut el fil, el fil de la tradició. Per això tot el pòsit cultural que hi ha darrere nostre ha quedat oblidat, sense força per a poder dir alguna cosa al nostre present que ens pugui obrir propostes de futur a plena consciència. Per això, demanes on són aquests mestres. No hi són. El nostres mestres tenien la funció de lligar el passat amb el present i el futur, però aquest lligam s'ha trencat. Ara són mestres d'una novetat permanentment innovadora. (...)

Tot allò valuós que ve del passat i que ha donat sentit al present ha desaparegut. La crisi en l'educació està vinculada amb la pèrdua de la tradició. No podem educar si no reconeixem allò que de bo què hi ha en el món, allò que s'ha de preservar. Potser ens cal ser una mica conservadors en l'educació, les noves generacions han d'aprendre allò bo i valuós que prové del passat. Ara bé, això no és possible si els adults no assumeixen la responsabilitat de transmetre-ho.

- ¿Vols dir que, sense aquest pont que hauria de ser l'educació entre passat i present, deixem exposades les nosves generacions a aquest novum permanent, sense lligam amb la tradició, "sense fil", i per això a aquell nihilisme lleuger de què parlàvem? ¿les deixem sense eines ni criteris que els puguin orientar een aquest present confús i d'aparença caòtica que els fa distreure d'allò que realment és valuós i important en el viure? (190-191)

Lluís Cerarols, Manel Codina, Camí del mar. Vuit diàlegs amb la Filosofia, Edicions de l'Albí, Berga 2019

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació