Un ningú.
La resposta del ministeri de Salut als metges que s'oposen a la prohibició d'assistir a immigrants en situació il·legal és esborronadora: "L'objecció aquí no té sentit. No és el metge qui s'encarrega de facturar, és el que s'encarrega d'atendre el pacient". És a dir: la decisió sobre l'atenció al malalt no correspon al metge, sinó als responsables administratius. La curació d'una persona no és un problema de salut sinó de gerència. És perfectament coherent amb la ideologia hegemònica que el PP representa: la vida d'una persona, com totes les coses, és una qüestió de cost. Una de les coses positives de les crisis és la seva capacitat de revelació. Que els poders prenen decisions que tenen a veure amb la vida i la mort és una obvietat. Però en temps de bonança aquestes coses queden amorosides. Quan arriben les crisis, en canvi, apareixen en tota la seva crueltat. I els governs exhibeixen obscenament la seva covardia. ...